"Ribera" de Josep Lozano

Bromera, Alzira

7ª edició       

El llibre "Ribera" de Lozano Josep no es una mala opció de lectura.

En ell s’explica la història de Miquel Bisquert, un xic d'Aljanet, que apareix mort a una sèquia. Tota la historia es recollida i esbrinada per un detectiu privat.

En la meua opinió el llibre està ben escrit i ple de frases fetes que rebel·len un gran domini de la llengua. No te cap complicació en quant a la lectura per que s’entén perfectament, si no per les explicacions que donen el personatges per el context. També es molt ràpid de llegir.

Però hi ha algunes coses que no m’ acaben de agradar, com son per exemple:

El detectiu privat que es el protagonista no es un personatge atraient, em pareix un xic lúgubre i cínic amb problemes amb l’autoritat que no fa les coses per gust sinó per necessitat. 

Tampoc m’agraden massa la resta de personatges, l’únic que és interesant i atractiu es Miquel Bisquert. En el que es centra tota la trama.

El llibre pareix com si sols intentara mostrar la riquesa del idioma(per el nombre de frases fetes i paraules poc usual que utilitza) y no contar una bona historia.

Una cosa que em desconcerta i no m’acaba de agradar es la facilitat en la que el detectiu aconsegueix la informació. No considere lògic i normal que de bones a primeres vaja un home al que ningú coneix a un poble o no ha estat mai i, en només preguntar tots li conten la seva vida i les seves experiències amb Miquel, confiant en la paraula d’un estrany de es detectiu.

Em pareix molt estrany l’ordre en què el autor fa ocórrer el text em sembla arbitrari.

El final em pareix una cosa exagerada, una broma de mal gust que converteix la resta del llibre en una pantomima mal muntada. És el que menys m’agrada del llibre.

En definitiva el llibre està bé i es fàcil de llegir però si busques una gran història este no es el teu llibre.

Cartes a la meva filla "especial"

                                    FITXA TÈCNICA  

ESPINÀS,Josep M.:  El teu nom es Olga.

Editorial : Edicions La Campana. Barcelona

1a edició : setembre de 1986.

33a edició: setembre de 2002.

 “El teu nom és Olga ” és un llibre de narració  un tant  peculiar, ja  que  no conta una història típica amb un plantejament, un desenvolupament i un desenllaç. Aquesta narració està escrita en forma de dèsset cartes que parlen de sentiments, d´ emocions, de pensaments, de relacions humanes,... És un pare el que li les escriu a la seua filla Olga que té la síndrome de Down. En aquestes  cartes,  el pare  li conta  a la seua  filla com se sent per tindre-la a ella, com la veuen els altres i com la veu ell. L´ autor fa un repàs  per la seua vida des que Olga va  arribar. En aquella  època, els “mongòlics” havien d´ estar quasi  amagats perquè despertaven  una curiositat  irrespectuosa  en altres persones. Fins i tot,  les seues  pròpies famílies no sabien com  actuar davant açò i ho vivien amb angoixa i preocupació.

Res d´ això  ocorre en el cas d´ Olga. Ella viu dins d´ una  família que l´ estima , la comprén  i amb qui  es produeixen  aportacions (emocionals,...) en els dos sentits.

L´ autor  explica l´ alegria   que suposa Olga per a la seua família. A ella la tracten com  un més i ella  els correspon amb la  seua estima i la seua bondat.

El pare d´ Olga remarca que no és just   que a aquestes  persones se les  qualifique  de “subnormals” o de disminuïts perquè, si  es cert  que les seues capacitats  intel·lectuals  són menors que des de les persones  considerades normals, tenen altres valors  que poden estar  més desenvolupats (com poden ser la bondat, la capacitat d´ entrega  als  altres, la capacitat d´ observació,...).

Amb aquest llibre, el pare d´ Olga vol canviar un poc la consideració  que es té d´ aquestes persones disminuïdes  i pareix, també, demanar “justícia”  per a elles, ja que són persones, amb tota la diversitat i la complexitat  que això suposa, i no és just  que siguen tractades  totes  de la mateixa  forma ( i menys quan eixe tracte és per  a valorar-les amb menyspreu).

Així, l´ autor   tracta de desdramatitzar  la condició d´ Olga i vol ajudar  a altres  pares amb fills així a entendre ´ls i tractar-los   amb naturalitat; d´ aquesta  forma, viuran la situació amb normalitat , com ha de ser.

                                                                                             JÚLIA BALLESTER VIDAL 1BATX-A

La Plaça del Diamant

RODOREDA, Mercè: La plaça del diamant. Club editor. Barcelona, 2000.

Aquest llibre m’ha agradat molt perquè conta de manera molt clara la vida de Natàlia, o Colometa com la crida Quimet. En Natàlia es pot veure reflectit el sofriment i la forma de vida, pot ser que de les nostres àvies no, però de les seves mares segur que sí.

 

Així que, al principi veiem una noia innocent que es casa ben aviat i té dos fills, però que poc a poc va madurant a causa de la guerra, ja que es queda vídua com moltes dones d’aquella època, i té molts problemes per la seva ideologia. Per tant, ha de fer tot el possible per a traure endavant els seus fills, ha de lluitar molt i prendre moltes decisions, algunes d’elles molt difícils de prendre. I finalment, quan ja té estabilitat econòmica, el record del que havia sigut de jove la té atrapada en un sense viure, produint-li com un tipus de bogeria, que la manté atrapada. Al cap de molt de temps aconsegueix alliberar-se d’aquestos fantasmes i tornar a ser Natàlia.

Ribera

LOZANO, Josep: Ribera. Edicions Bromera. L'eclèctica. Alzira. 1991

Comentari:

En aquest llibre, encara que és un llibre de misteri en què un detectiu privat, Ismael, contractat per Teresa Llorenç (un misteriós personatge que al final de l'obra apareix qui es), investiga la mort de Miquel Bisquert, un jove d'Aljanet que se li aparegué a un pescador en una sèquia mentre pescava anguiles, el que ens vol contar l'autor és la vida de Miquel des de diferents punts de vista i se centra cada vegada en una etapa de la seua vida. 

L'autor utilitza el detectiu perquè les persones més pròximes a Miquel conten el que han viscut junt a ell i el que més els ha impressionat de la seua vida, per a formar així un relat sobre la vida del mort, encara que d’aquests interrogatoris no trau res de profit  per a resoldre el cas.

Quan vaig triar el llibre no m'esperava aquest argument, m'esperava una novel·la amb un poc més d'acció. El que tampoc no m'esperava és la manera com finalment mor Miquel, és una mort un poc massa normal per al que és el llibre.

Cal destacar que Ismael finalment no resol completament el cas, sinó que la Malli, una amiga de València de Miquel, li conta com morí el seu amic i per què aparegué dins de la sèquia.

El llibre és interessant i entretingut, però per a mi ha costat una mica de seguir el fil de l’argument, perquè utilitza un vocabulari típic dels parlars de la zona de la Ribera, que no estic acostumat a llegir. Un exemple el trobem en les descripcions, tant com dels paisatges com els dels personatges, en què utilitza un fum d'adjectius que no coneixia  a més a més, en la primera part de la novel·la, sobretot, utilitza molts refranys i dites populars. 

També cal destacar que com que cada personatge té una edat diferent, també utilitza un llenguatge diferent.

Realment el argument de l'obra m’ha decebut un poc, però la seua lectura ha esta molt divertida.

Joan Sastre Bolta

EL TEU NOM ÉS OLGA

ESPINÀS, Josep M.: El teu nom és Olga. Edicions La campana. Barcelona, 1999.

J. M. E. dedica aquesta col·lecció de cartes a la seua filla malalta de síndrome de Down, i ho redacta mitjançant cartes dirigides a ella. Va explicant el procés de la vida de l’Olga, tenint en compte que la seua malaltia provocava rebuig social en eixa època, i per tant, les persones, en general, la rebutgen, a ella i a la malaltia. Tanmateix, ell, son pare, es veu afectat, en un principi, per la poca orientació, però aviat, observant la seua filla amb estima i comprensió, poc a poc, va entenent que ella, en si, és una persona més, amb sentiments i drets, però afectada per una malaltia que li provoca una manca de recursos mentals i racionals; una deficiència intel•lectual. Espinàs, com a personatge, m’ha causat una gran admiració perquè s’implica en buscar ajuda per a tindre coneixements i així poder ajudar la seua filla, i a més a tothom que pateix aquesta patologia.

M’ha sigut fàcil endinsar-me en aquest llibre, ja que hui en dia hi ha més coneixement d’aquesta malaltia i per tant ens és més fàcil posar-nos en la pell d’aquestes persones i saber que necessiten de la nostra comprensió i acceptació.

Ha sigut emocionant llegir aquest llibre perquè té una expressivitat especial i sincera, ja que intenta fer una crida de l’existència de persones com l’Olga, que poden tenir un entorn favorable, o no, depenent de si la família (de la persona afectada) comprén la situació i sap conviure amb ella de manera natural. Fins i tot m’ha paregut didàctic ja que pense que té com a finalitat fer-nos conéixer la malaltia i ajudar a  l’eliminació de prejudicis que es pot tindre cap a les persones que la pateixen.

Celia Server Alemany

 

 

La vida de Curial.

Anònim: Curial i Güelfa. Edicions Bromera. Els nostres autors.

 Curial, fill d’una família pobra, després d’haver quedat sense pare i amb por de quedar pobre per sempre, va acudir al marqués perquè el  fera servent seu.

 Temps després de la seva gran entrada a la casa del marqués conegué Güelfa, la germana d’aquest, que se sentí atreta per Curial i manà que li donaren tot allò que necessités. Gràcies a les donacions d’aquesta, Curial anà adquirint l’aparença d’un cavaller.

 La història de Curial  començà quan la duquessa d’Àustria va ser acusada d'adulteri i Curial ajudant el suposat amant de la duquessa va anar a Àustria i lluità juntament amb l’amant contra els acusadors de la duquessa, a qui guanyaren i  Curial fou nomenat cavaller per l’emperador austríac, qui va fer moltes celebracions en el seu honor. Més tard anà al torneig de Melun i dirigint-se cap allí lluita contra molts cavallers, un d’ells Boca de Far. Ja a Melun es va unir al rei d’Aragó i lluitaren contra el duc d’Orleans i el comte d d e Poitiers,i molts altres s’uniren a la batalla, i finalment el torneig es suspengué. Curial fou convidat a anar a França on acudí a molts combats, disfressat perquè no el reconegueren, i els guanyà. Estant a França va ser convidat per Sanglier a una batalla a mort, on a aquest l’acompanyaria Guillalmes de Tor, i Curial tindria com a company un cavaller d’Aragó nomenat Aznar d’Artossillo, finalment el rei de França proclamà Curial i Aznar vencedors.

 Güelfa s’enfadà amb Curial i va manar al seu servent que no li enviés més diners a aquest. Curial, al veure que no rebia diners tornà a Montferrat per a veure què passava, cansat d’esperar resposta de Güelfa i de les gents de París va decidir vendre algunes joies i amb els diners obtinguts va partir cap al Sant Sepulcre amb vaixell. En el camí, parà en molts llocs i posteriorment a totes aquestes visites el seu vaixell naufragà i únicament ell i un dels altres passatgers quedaren amb vida i tots dos foren fets presos i venuts a un senyor. Sis anys després va ser condemnat a mort, però, lluitant amb dos lleons va arribar a salvar-se.

 Tornà a Montferrat i com al inici de la història anà creixent socialment. Va ser reptat per un cavaller Alemany a lluitar el qual va resultar mort en aquesta batalla.

 Més tard, ja a França, Curial va formar un exercit per a combatre contra els turcs que resultaren vençuts després d’aquesta trobada.

 Finalment, Curial , lluità en el torneig organitzat pel rei de França i allí mirant es trobaven Güelfa i el marqués de Montferrat. Després de les múltiples dificultats i separacions entre Curial i Güelfa acabaren casant-se a França i Curial va rebre el principat d’Orange per mans del rei de França.

Les veus de la família

MORA, Ignasi: Les veus de la família. Columna Edicions. Col·lecció jove. Barcelona, 1992.

El tema principal d'aquesta novel·la es un poc variat, però el que més predomina és de la biografia de la família. La lectura m'ha resultat fàcil, perquè el vocabulari és prou general i natural, però el que no m'ha agradat es que hi ha hagut defuncions.

Un dels personatges que més m'ha impressionat ha sigut Gabriel, perquè era positiu en tots els moments, a pesar que un llamp el va matar mentre estava sota un arbre.

Aquest llibre ha descrit molt bé els llocs i les persones.
Ignasi Mora i Tarrazona és un escriptor i periodista valencià de la ciutat de Gandia. 

S'ha ambientat molt bé amb aquesta novel·la, amb el seu poble natal, actualment ja no hi viu. Viu a un a un poble de la Vall de Gallinera. 

El que tampoc m'ha agradat ha sigut que la mateixa família margine dos membres, ja que ells dos es tenen un a l'altre, i són capaços de sentir veus de membres de la seua família que ja no són vius. 

Sobre el meu punt de vista aquests personatges tenen molta imaginació.
Aquest llibre ha aconseguit el Premi Joanot Martorell 1991.

En aquest llibre hi han moltes figures retòriques, per exemple: interrogacions retòriques, i paral·lelismes.

    MARTA BAÑULS LLORCA

Curial i Güelfa

Anònim: Curial i Güelfa. Edicions Bromera. Els nostres autors. Alzira, 1993.

Si haguérem de donar a aquest llibre un ús didàctic o acadèmic, jo personalment el definiria com a una bona guia per a orientar-se pels costums que es donen als tornejos, o al tractament de les persones nobles a L’Edat Mitjana. Es donen també al llarg de l’argument, algun que altre símptoma d’amor cortés. I defineix molt bé el que havia de fer una dona per tal de tenir un cavaller lleial o aconseguir marit. També informa dels  costums que seguien els cavallers errants. 

Cal destacar que el protagonista d’aquesta història és el prototipus d’home en aquesta época:  bell, alt, amb habilitats superiors a les normals per combatre…  A més, és molt curiós com de ser un xiquet molt pobre, passa a avançar d’estatus social amb abrumadora velocitat.
En el llibre, aquest autor ha remarcat prou també les escenes de lluita, pràcticament el llibre n'és, i descriu prou els moviments que fan en cadasquna. 
Recomane aquest llibre a tot aquell que no tinga massa idea de la vida aristocràtica i amorosa de l’Edat Mitjana.


Elena Sowa

Valentina

SOLDEVILA,Carles: Valentina. Edicions 62 i ‘La Caixa’, Les millors obres de la literatura catalana.

Aquest llibre tracta sobre una noia de disset anys a qui sa mare ha estat enganyant sempre sobre l’autèntic pare, fins que sa mare li diu que son pare no és qui ella es pensa sinó Eusebi Baixeres, el seu amant des de fa anys. Valentina no l’accepta mai com a pare, perquè per a ella el seu pare es Joan Fontanals. En un viatge a l’embarcació del “Caesar”, Valentina mata Eusebi. M’ha impressionat molt com aquesta novel·la reflecteix que la gent no es fixa en les coses, és a dir, es creuen la realitat que els diuen, com per exemple en aquest llibre ningú mai es fixa en les aparences de Valentina i el Dr. Baixeres, i tots es creuen que és filla de Joan Fontanals encara que no tenen res a veure. El personatge que més m’ha impressionat és el de Valentina, com bé el seu nom diu es valenta, no entén per què sa mare i la germana no els fa llàstima tant com a ella la mort de Joan Fontanals, i quan sa mare, Clotilde, li diu que si pogués mataria Eusebi, aquesta no ho dubta i ho fa.

Valentina és l’obra més representativa de Carles Soldevila,  perquè ell  va intentar al llarg de la seva obra adoctrinar la societat burgesa catalana i aquesta novel·la reflecteix la burgesia catalana dels anys 30 amb claredat. 

 Els arguments de les seves obres acostumaven a tractar qüestions domèstiques i familiars, problemes conjugals, com ara separacions de parella, crisis matrimonials i triangles amorosos com bé és el llibre de Valentina.

Aquest llibre no és difícil de llegir, sols que has de prestar atenció amb el que llegies i no encantar-se ni un moment, ja que jo m’he despistat en algunes estones i he hagut de començar a llegir tot el capítol de nou. Però m’ha agradat molt la història d’aquesta novel·la.

Laura Folqués Carbonell.

Laura a la ciutat dels sants

LLOR, Miquel: Laura en la ciutat dels Sants. Col·lecció Les Eines. Educaula. Barcelona, 2007.

Laura, una jove madura per la mort dels seus pares, però alhora, inexperta amb l’amor, es deixa portar per la il·lusió del primer amor i es precipita a casar-se.

Quan marxa a Comarquinal, una petita ciutat, indiferent als pobles, on allò que dóna vida són els rumors i comentaris que fan les dones que viuen en la monotonia rural. S’adona que l’home que havia conegut a Barcelona s’ha evaporat pel pas dels dies, i és en aquell moment quan veu que ho ha abandonat tot i s’ha precipitat donant-li tot, els seus sentiments a aquell desconegut, que l’únic que l’unia a ell era una promesa davant Déu. A partir d’aquest moment la seua vida és veurà en declivi ; els rumors que corren pel poble d’ella, la pèrdua de la seva filla i l’abandonament  d’aquells amb qui conviu. Açò ens mostra com les ganes d’una millor vida ens fan precipitar-nos a prendre una decisió en aquells moments que no pensem, sols actuem.

L’arribada d’en Pere , el nebot de l’únic suport que tenia Laura a Comarquinal, Mossèn Joan Serra, li despertarà una altra vegada el sentiment de l’amor. Però aquest portarà nous rumors de les dones cap a ella.

 Ella comença a sentir-se sola en aquella petita ciutat sense el suport de ningú i veu que aquells que li havien promès tant l’han deixat al carrer. És aleshores quan es sent tan sola que això li fa reflexionar i s’adona que tot allò que l'envoltava era com la boira que queq no deixa veure més enllà. I com la Laura, veiem que quan desapareix aquesta boira ens adonem que la verdadera felicitat no es troba en la fortuna i la bona vida sinó en el lloc que tenies i que sempre tindràs, que és la teua llar.

Natalia Yeste Ferrer

1Bat B