VALOR, Enric: Temps
de batuda. Tàndem edicions. Obra literària completa d’Enric Valor.
València, 1983.
El
cicle de cassana és una
trilogia. Els llibres que la formen són Sense la terra promesa (1980) Temps
de batuda (1983) i Enllà de l’horitzó
(1991).
Centraré
el comentari en la segona novel·la. En el pròleg, titulat “el revés de la
trama” Valor afirma que Temps de batuda és
un autèntic exemple de “novel·la impura” on hi ha personatges i acció
perfectament ficticis trets del no-res.
La família
dels Genovard és una família del poble de cassana que queda desclassada pel
repartiment de l’herència familiar. Per la mala situació econòmica se’n van a
viure a Elda. Frederic va estudiar la carrera de Filosofia i Lletres. A Elda,
Frederic, es posa a treballar a una fàbrica de calcer. Un dia la mare de
Frederic, ell i la seva germana reben una carta on deia que la tia Adriana
s’havia mort i que per això heretaven un mas situat a Cassana, l’Almussai. Se’n
van a viure a Cassana pel Juliol de 1936, però volien tornar al pis de València
pel Setembre.
La
Casa Gran, l’Almussai, és el lloc per on passen tots (comunistes, socialistes…)
i van deixant opinions. La informació sobre com està el país arriba molt
indirectament: “Les ràdios de França diu
que diuen que els carlins, allà pel nord, s’han apoderat de mitja Espanya”.
Temps
de batuda és una novel·la molt autobiogràfica, la història ocorre juntament amb
l’alçament militar franquista. En aquesta novel·la apareix molt la natura (les
estacions, les temperatures, el dia i la nit…)
L’amor
en aquesta novel·la també està present amb el desig sexual que sent Frederic
cap a Irene, la filla dels propietaris del
Mascabrer.
Pense
que Temps de batuda és una novel·la costumista, perquè saps com vivien,
vestien, caçaven els senyors; una novel·la psicològica, perquè veus com
reflexionen els personatges, els que pensa cadascú i una novel·la històrica,
perquè podem tindre com una imatge de com
van ser aquells anys al País Valencià.
Pel
que fa al vocabulari, és un vocabulari molt complet. Hi ha paraules que no
havia sentit mai i n’hi ha d’altres que sols havia sentit dir a persones grans,
al poble.
Temps
de batuda, ha sigut una de les novel·les que més m’ha agradat i la recomane a
tothom perquè és la novel·la que millor retrata la revolució i la Guerra Civil
al País Valencià.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.