La frase o el vers

"Si enderroquéssim l'escola, quin bell centre d'interès"
Carles Salvador

dijous, 24 de gener de 2013

Cartes a la meva filla "especial"


                                    FITXA TÈCNICA  
ESPINÀS,Josep M.:  El teu nom es Olga.
Editorial : Edicions La Campana. Barcelona
1a edició : setembre de 1986.
33a edició: setembre de 2002.

 “El teu nom és Olga ” és un llibre de narració  un tant  peculiar, ja  que  no conta una història típica amb un plantejament, un desenvolupament i un desenllaç. Aquesta narració està escrita en forma de dèsset cartes que parlen de sentiments, d´ emocions, de pensaments, de relacions humanes,... És un pare el que li les escriu a la seua filla Olga que té la síndrome de Down. En aquestes  cartes,  el pare  li conta  a la seua  filla com se sent per tindre-la a ella, com la veuen els altres i com la veu ell. L´ autor fa un repàs  per la seua vida des que Olga va  arribar. En aquella  època, els “mongòlics” havien d´ estar quasi  amagats perquè despertaven  una curiositat  irrespectuosa  en altres persones. Fins i tot,  les seues  pròpies famílies no sabien com  actuar davant açò i ho vivien amb angoixa i preocupació.
Res d´ això  ocorre en el cas d´ Olga. Ella viu dins d´ una  família que l´ estima , la comprén  i amb qui  es produeixen  aportacions (emocionals,...) en els dos sentits.
L´ autor  explica l´ alegria   que suposa Olga per a la seua família. A ella la tracten com  un més i ella  els correspon amb la  seua estima i la seua bondat.
El pare d´ Olga remarca que no és just   que a aquestes  persones se les  qualifique  de “subnormals” o de disminuïts perquè, si  es cert  que les seues capacitats  intel·lectuals  són menors que des de les persones  considerades normals, tenen altres valors  que poden estar  més desenvolupats (com poden ser la bondat, la capacitat d´ entrega  als  altres, la capacitat d´ observació,...).
Amb aquest llibre, el pare d´ Olga vol canviar un poc la consideració  que es té d´ aquestes persones disminuïdes  i pareix, també, demanar “justícia”  per a elles, ja que són persones, amb tota la diversitat i la complexitat  que això suposa, i no és just  que siguen tractades  totes  de la mateixa  forma ( i menys quan eixe tracte és per  a valorar-les amb menyspreu).
Així, l´ autor   tracta de desdramatitzar  la condició d´ Olga i vol ajudar  a altres  pares amb fills així a entendre ´ls i tractar-los   amb naturalitat; d´ aquesta  forma, viuran la situació amb normalitat , com ha de ser.

                                                                                             JÚLIA BALLESTER VIDAL 1BATX-A

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.