La frase o el vers

"Si enderroquéssim l'escola, quin bell centre d'interès"
Carles Salvador

dijous, 13 de desembre de 2012

Comentari de text de Vides Planes, Susana Llorca


VIDES PLANES. Susana LLorca

Ibars i Ibars, Maria: Vides planes. Edició, introducció i notes de Tomàs Llopis. Editorial Aguaclara. Col·lecció l'Aljub num. 5

El tema principal d'aquest llibre és l'amor no correspost, la impotència de no tindre aquella persona que s'estima i les males eleccions en moment determinat poden fer que en un futur no molt llunyà poden fer que te'n penedisques.
El llibre comença amb Anna Maria un dona de cinquanta anys que viu a la muntanya, exactament a la falda del Montgó, viuda i un dia de bon matí es troba un xiquet recent nascut en la porta de sa casa. Ella tenia collites, treballava en la terra feia ametles, figues, llegums de secà...
Aquesta dona des del primer moment s'encarrega de cuidar el xiquet, al qual li posa de nom Roquet i amistosament també el criden Montgonet, degut al lloc on viu.
Quan Roquet va anar fent-se gran, s'enamorà de Maleneta una jove de la seua edat amb els ulls blaus i els cabells daurats.
Roquet queda en Maleneta en la festa de Santa Llúcia, amb la intenció de declarar-li el seu amor,però no s'espera que Manolo Llebra li ho demane primer.
Manolo Llebra es un jove comerciant que de vegades se les dóna de senyoret i li agrada Maleneta, per aixó, en la festa de Santa Llúcia regala a Maleneta una bossa plena de bombons de xocolate amb una carta demanant-li matrimoni. Mentre festegen es mostra molt simpàtic i atent amb Maleneta. Però a Montgonet no li importa doncs ell continua enamorat de Maleneta.
Al casar-se Manolo i Maleneta el caràcter de Manolo canvia, es torna un home ambiciós, autoritari, masclista. I, aquest caràcter no li agrada gens als pares d'ella, Mateu i Malena.
Mateu, obrer d'ofici té collites de raïm i treballa en el camp en la secà del raïm, i Malena dóna de Mateu, es la que més s'enadona de la infelicitat de la seua filla i els canvis repentins de caracters del seu gendre.
Paral·lelament Roquet és dolç i tendre amb Maleneta, i sempre està disposat a ajudar-la. Anna Maria, mare de Roquet, es concient que el seu fill estima a Maleneta i el veu sofrir.
No són sols els pares de Maleneta són els que s'enadonen de la seua tristor, també s'enadonen els amics d'ella Tona i Manolo degut a que ella ja no ix en ells.
Anna Maria mor degut a la seua avançada edat i debilitat, deixant com a únic hereu a Roquet.
Un dia, en una disputa entre Manolo i Maleneta, ell la golpetja i els veïns tenen que acudir per a que no li faça més mal.
Després d'aquest incident, Roquet i Manolo Llebra es troben prop d'un barranc i Manolo portava un animal lligat a la seua mà, aleshores Manolo s'avança sobre ell amb la intenció de ferir-lo i Roquet es defen sense fer-li mal, però Manolo cau enterra i l'animal que portava nugat a la mà el xafa, i mor quasi a l'instant. Després de la mort de Manolo, Roquet es sent culpable, però ell no es un assesí.
Durant tot aquest temps Maleneta havia començat a estimar a Roquet, i aquesta vegada la història entre Maleneta i Roquet acaba amb un final feliç.

El context històric d'aquesta novel·la es al principi del segle XX, en la Comunitat Valenciana, exactament en la província d'Alacant, Dènia on pareix el Montgó i com es la vida en eixe lloc i en eixa època.
En aquest llibre, el que més m'ha agradat ha sigut el personatge de Roquet, ja que amb les dificultats que ha tingut en Maleneta, ell sempre l'ha estimada.
El final també m'ha agradat perque eixe amor que tant ha esperat ha sigut correspós.

Respecte a l'autora Maria Ibars Ibars és una de les poques novel·listes valencianes. En les seus obres es veuen en certa forma reflectides les condicions de la dona en la seua època, en aquesta novel·la podem observar el masclisme que hi ha per part de Manolo.
I, Maleneta com està sotmesa a ell.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.