La frase o el vers

"Si enderroquéssim l'escola, quin bell centre d'interès"
Carles Salvador

diumenge, 23 de desembre de 2012

Cartes a una filla amb síndrome de Down


Espinàs, Josep Maria: El teu nom és Olga. Edicions La Campana. Barcelona, 1986.

Comentari
Aquest llibre està composat per diverses cartes que l’autor teòricament escriu a la seua filla, Olga. Dic teòricament ja que, aquestes no anaven dirigides a la filla sinó que serveixen per a donar a conèixer al públic com és o ha de ser la relació d’un pare amb una filla amb síndrome de Down. L’autor, al principi, veu dificultats en dur una vida normal, segons la societat, però finalment acaba adonant-se que la seua filla és igual persona que la resta, no per tindre un retard mental és menys humana o té menys sentiments. A més, el pare s’adona      que la filla desenvolupa altres capacitats que la resta no posseeix, com per exemple recordar els espais o les zones que potser només ha vist una vegada, com és el cas de Londres. Un altre cas, també molt curiós, és el fet que no puga memoritzar les cançons que escolta però sí que pot inventar-se la lletra i seguir una melodia perfectament, l’autor ens dóna l’exemple d’una cançó, de l’Estaca. També, ens explica quins trets ha heretat Olga d’ell, com el d’enfadar-se sense poder evitar-ho davant d’una falta de respecte quan s’és en públic o que cal tindre temps per treballar però també per fer el gandul. Després, Espinàs, ens conta com canvien els objectius en la vida d’una persona amb Síndrome de Down, ja que, en el cas d’Olga, no pensa en el que farà al cap d’un any o si vol tindre més riquesa, cases o empreses sinó en que ha de fer en un mateix instant o com pot fer felices a les persones q ue l’envolten. També, es preocupa al veure xiquets amb el mateix cas i que han pogut dur a terme mes estudis que Olga, per la qual cosa, ell es pregunta si haguera pogut fer alguna cosa més per la seua filla. Finalment, acaba explicant que no s’ha preocupat mai del que passarà i qui s’ocuparà d ’Olga després de la seua mort, però si ella morira abans que ell, ja que les persones que posseeixen aquest síndrome no tenen tanta esperança de vida, no s’imaginaria una vida sense ella.
El tema principal és la relació familiar entre una pare i la seua filla amb síndrome de Down. Realment, aquest llibre ha estat molt interessant, ja que et dona a veure una concepció del món completament diferent a la que t’imagines. Fa que Olga tinga una vida molt normal però això només es pot aconseguir si la consideres normal. Destacaria d’Olga que posseeix una gran positivitat en el seu caràcter: quan fa la primera comunió es posa contenta per poder caminar en compte de queixar-se del mal que li feia la cama o per no poder caminar correctament.
Josep Maria Espinàs i Massip (Barcelona, 7 de març de 1927) és un escriptor, periodista i editor català conegut del gran públic per les novel·les, per les cròniques de viatges i pels articles periodístics. Els articles d'Espinàs es caracteritzen per l'amenitat i la diversitat de temes tractats des de diversos tons, mostrant la faceta d'un home molt humà i terriblement cívic. Probablement, com ell diu, Olga ha intervingut en la seua personalitat i s’ha tornat més humà. En aquest llibre utilitza un llenguatge molt pròxim o familiar ja que les cartes són escrites per a la filla.

Luis Dalmau Mestre
1 BAT 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.