SIMÓ, Isabel-Clara: Júlia. Edicions Bromera. Esguard. Alzira, 2004.
Aquest llibre ens parla de Júlia, una jove obrera,
que passa de treballar durament a la fàbrica tèxtil dels Romeu a Alcoi a
convertir-se en la propietària. Júlia és una obrera jove i bonica que li agrada
anar molt ben vestida, la qual cosa és molt estranya ja que sembla quasi
impossible que una persona que només té la preocupació de guanyar el seu míser
salari i poder menjar, es preocupe tant per la vestimenta. També, moltes
vegades li fa fàstic el contacte amb homes, probablement per la mancança de la
figura paterna. Júlia està prou obsessionada amb la mort del seu pare i junt
amb el seu promés, Rafelet, busca la causa de la seua mort, però després una
vegada casada ja ho deixa de costat aparentment.
En un principi, Josep Romeu té molt de poder
perquè obliga Júlia a casar-se amb ella, encara que ella tampoc posa massa
impediments, però després es veu com la mare de Júlia s’imposa davant d’ell i
aconsegueix que li done la seua pensió. Es podria dir que inicialment la qui
porta tots els assumptes de la casa és Dolors, la sogra de Josep, però una
vegada obliguen Júlia a operar-se per no tindre fills i donar l’herència als
seus néts sembla que es deixa un poc imposar per Júlia, probablement perquè ja
es trobava massa vella per dur-ho tot endavant. D’altra banda, també sembla
estrany que Júlia accepte quedar-se estèril mentre que en aquella època la
funció de la dona era tindre fills i cuidar-los, per molt diferent que fora i
això ens demostra que només li interessa medrar. Probablement no es que tenia
pensat ascendir socialment però com tampoc estava massa interessada en Rafelet
doncs agafa aquesta oportunitat.
En el personatge de Josep, l’autora ens mostra una
persona incapaç d’afrontar els problemes familiars i completament frustrat al
considerar que no es mereix la dona que té. També caldria dir que no sé si és
bastant justificable que Júlia maltracte Dolors, ja que ella només va dir a qui
havia vist en la mort del Pelletes.
Aquest llibre també conté un apèndix fet per Àngel
Beneito i Francesc Xavier Blay, on ens explica i ens ajuda a comprendre
detalladament els fets i el context en que es produeix la revolució del Petroli.
Una obrera es converteix en senyora al casar-se
amb el propietari d’una fàbrica tèxtil d’Alcoi. A més, comença amb la intriga
de per què el pare de Júlia fou dels
pocs que va estar empresonat i després mort entre tots els que van actuar en la
revolució del Petroli.
El contingut del llibre no ha esta difícil
d’entendre però mai s’ha vist quin era l’objectiu final del relat, sinó que es
podria dir que és una novel·la que simplement narra una història de la
revolució del Petroli i ambienta molt bé la societat valenciana de l’època.
És clar que Júlia és el personatge més descomunal
o diferent de la novel·la, primerament
per adaptar-se quasi amb normalitat a la vida de classe alta, després pel seu
rebuig a les relacions amoroses amb homes excepte amb el qui es besà a
Barcelona, però com ella diu, actua com si fóra un home perquè fins i tot ella
acaba portant la fàbrica des de casa perquè els fills no en saben.
Realment és un llibre que aconsegueix endinsar-te
en l’Alcoi de final de segle XIX amb l’argument que explica tots els fets que
ocorregueren realment, com les organitzacions anarquistes, els federalistes,...
L’argument, moltes vegades es poc informatiu ja que no es sap per què Júlia fa i accepta les coses.
Isabel Clara Simó i Monllor és
una escriptora, periodista i política alcoiana. Joan Fuster va ser
qui impulsà a l'autora a escriure este llibre, en llançar un desafiament als
escriptors alcoians per a que tractaren la revolució del Petroli.
El narrador utilitza un
llenguatge culte i els personatges utilitzen el llenguatge típic d’Alcoi,
sobretot destaca l’ús dels diminutius.
Luis Dalmau Mestre
Assignatura: Valencià
1BAT A
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.