La frase o el vers

"Si enderroquéssim l'escola, quin bell centre d'interès"
Carles Salvador

dissabte, 22 de desembre de 2012

La nostra identitat



FUSTER, Joan: Nosaltres, els Valencians. Edicions 62. Llibres a l’abast. València, 1962


Portada del llibre,  Edicions 61
Cal dir abans de tot, que per poder llegir i entendre aquest imponent llibre de Joan Fuster, un alumne de batxiller com jo l’hauria de llegir unes 3 vegades i encara deixaria caps solts. Amb la lectura de Nosaltres, els valencians, m’he adonat de la importància d’aquest en la nostra cultura i el punt d’inflexió que tan elaborat llibre marca. Podem deduir mitjançant el títol que es tracta d’un llibre que de segur ens referma la idea dels valencians com a poble i de la nostra identitat. Fuster comença aquest assaig amb les paraules franceses “On n’écrit pas les livres qu’on veut”. Al meu entendre, aquestes paraules indiquen que ell no és la persona més adequada per escriure un llibre com aquest degut a que el seu contingut és tan ric en dades i fets històrics que més que un escriptor, hauria d’escriure’l un historiador. Fuster, però, crec que és la persona més adequada per escriure un llibre tal com Nosaltres, els valencians degut a la dedicació per la seua, i nostra, cultura. Llegint aquest llibre m’he adonat de la dificultat afegida del text. Primer, la manera d’escriure i d’estructurar un text de Fuster, i les paraules que utilitza fan que s’haja de minorar el ritme de lectura per poder entendre el sentit i el significat de cada paràgraf, que mai n’és ben poc. I després m’he trobat amb tan gran quantitat de dades històriques juntes que obliguen a ignorar-ne unes quantes per poder abraçar tota l’obra. 

Cal nomenar també que no es seguix un ordre cronològic, sinó que Fuster ens presenta informació d’una època i dos pàgines després ens trobem a segles de l’anterior. No obstant, fora d’aquest desordre cronològic, es manté un cert ordre i una certa estructura internes que realment sorprén pensar que una persona haja sigut capaç d’escriure-ho.

Pel  que n’he pogut saber, Fuster va escriure aquest assaig inspirat en Notícia de Catalunya, de Jaume Vicens Vives. El títol que Jaume li volia posar era Nosaltres els catalans, però va decidir-se’n per aquest altre per la censura que en aquells dies tant limitava els nostres escriptors. He observat que a la primera pàgina del llibre de Fuster es troba “ l’informe de censura ” que es va fer abans de ser publicat, i realment em molesta pensar que una persona aliena al sentiment d’ésser valencià tinga el poder d’agafar-lo i eliminar qualsevol cosa que no siga apta segons ell.

 De segur que qualsevol escriptor actual escriu els seus llibres més còmodament sense estar pendent que pels seus escrits anava a passar l’opressiva censura de la dictadura.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.