La frase o el vers

"Si enderroquéssim l'escola, quin bell centre d'interès"
Carles Salvador

dilluns, 11 de març del 2013

Guillem Agulló, ni oblit, ni perdó!

FUSTER I GUILLEMÓ, Jaume: La mort de Guillem.
Editorial 3i4. Col·lecció Narratives. València, 1996.

Per a començar, he de dir que m'ha agradat molt aquesta novel·la perquè, a més que és molt fàcil de llegir, la seua trama m'ha atrapat des del principi.

Per una part, m'agradaria destacar la valentia de Fuster a l'escriure un fet amb tanta repercussió social, ja que escriure una novel·la sobre un assassinat que ha passat en la vida real, impressiona molt i si ho fa d'una manera tan explícita i detallada, encara més. I és que m'ha sorprès molt la precisió de l'autor al descriure els moments més durs de la novel·la, perquè ha sigut molt franc a l'hora d'aportar als fets eixa crueltat pròpia d'un assassinat. A més, ha segut molt precís també, a l'hora de narrar els pensaments i sentiments dels protagonistes. M'ha paregut una feina molt complicada la que ha realitzat, perquè Jaume [Fuster] ha convertit una sèrie de documents policíacs, judicials, etc. en una novel·la on el que pensen els protagonistes està sempre present i detallat al mil·límetre.

Una característica lèxica que m'ha agradat molt de l'autor de La mort de Guillem és que, en certs moments, utilitza la segona persona del singular, molt poc utilitzada en les novel·les. M'ha impressionat molt perquè estableix un contacte més prim entre el lector i els fets, ja que intenta fer sentir-lo més a prop d'ells.

Per una altra part, una característica de la novel·la que no m'ha agradat ha sigut la reiteració continua del 'que' que ha utilitzat l'autor a l'hora de descriure els interrogatoris. En canvi, la utilització d'un vocabulari juvenil, encara que estigués un poc antiquat, m'ha semblat adequat per establir una connexió més directa amb el lector.

En definitiva, i ja per acabar, m'ha agradat molt també l'estructura del llibre. Els capítols dividits en les diferents parts que la policia duu a terme per investigar un assassinat ha sigut un factor positiu en la lectura de la novel·la.

Per últim, voldria destacar el coratge que ha tingut Jaume Fuster per donar a conèixer aquest fet, perquè encara queda gent molt radical que és capaç de fer de tot sense ningun tipus de sentiment. Per això, hem d'estar alerta que ningú ens trepitge ni ens faça malbé per defensar els nostres ideals, perquè cadascú és lliure de fer i pensar el que vol.

Jordi García.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.