De manera valenta enfronta les aventures guerreres a Tunícia, Sicília i Rodes, salva l'Imperi Bicentí i es converteix en Cèsar de l'Imperi. Després d'aquesta història, mor d'una malaltia.
Aquesta
obra, combina els ideals del món de la cavalleria amb el realisme.
El
llibre és prou entretingut ja que està dividit en molts capítols
de poc contingut i cadascun
conta poc a poc i molt detalladament tota la història. És
bastant interessant.
Els
fets, en basar-se en la realitat, fan que s'allunye del tipus de
llibres infantils en els que es veuen moltes coses irreals com dracs
o encanteris on el protagonista sempre guanya i mai queda ferit.
Per
una part, la novel·la de Tirant lo Blanc m'ha agradat, però per
altra no. No m'ha agradat perquè en la lectura hi ha alguns capítols
que hi ha escrits un poc pesats bastant difícils de llegir, generalment religiosos, encara que ja sabem com és d'important la religió a l'Edat Mitjana.
La
novel·la m'ha resultat bastant interessant gràcies als seus
personatges, als capítols on hi ha escenes d'humor, erotisme i
sensualitat, que et deixen amb la intriga.
Hi
ha novel·la de cavalleria, novel·la històrica, novel·la militar,
novel·la de costums, novel·la eròtica, novel·la psicològica,
etc.Tirant lo Blanc, relata tota mena d'aventures, descriu escenes
amoroses i sensuals, totes les característiques del món de la
cavalleria.
Aquesta
novel·la és una de les novel·les més importants de la literatura catalana.
La
novel·la de Tirant lo Blanc m'ha semblat agradable a l'hora de
llegir-la generalment. No es una narració complicada d'entendre i
els fets són interessants.
El
fet que apareguen personatges nous amb intencions curioses fan que no
es faça una lectura pesada.
El
final de la novel·la es bastant trist ja que al llarg de la novel·la
s'agafa estimació per algun dels personatges que apareixen
constantment en la novel·la.
HÉCTOR
MUÑIZ PONS
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.