Terra Baixa

GUIMERÀ, Àngel: Teatre. Edicions 62 i “la Caixa”. Les millors obres de la literatura catalana.1993.

Terra baixa conta una història situada en el període del 1800-1900 protagonitzada per Marta, una xica jove que per sobreviu-re es deixa portar per els desitjos del seu “amo” Sebastià, un cruel senyor que disposa d'un gran nombre de propietats i “hisendes. També està el personatge de Manelic, que es veu involucrat en aquesta història per culpa de la forta obsessió que té Sebastià per romandre, tot el que siga possible, al costat de Marta.

M'ha impressionat molt el personatge de Manelic, ja que ell vivia feliç a les muntanyes, per dir-ho d'una altra manera, al seu món de terra alta, on coneix tots els perills. Però un dia, de cop i volta, es veu enmig del seu propi casament, sense haver conegut dona prèviament. Aquest, allunyat del seu món i la seva “Terra Alta”, apareix en un molí de la “Terra Baixa”, ple de gent que no coneix i que es burla d'ell ja que es troba en un lloc nou per a ell i on ha d'anar preguntant per descobrir el que realment li han fet.

El que més m'impactà fou el moment en què Manelic acaba amb la vida de Sebastià, simbolitzant així el final d'una època de tirania, sobretot quan crida: “He mort el llop!” repetides vegades, anunciant així, el desitjat final d'una època d'opressió.

També m'ha agradat el procés d'evolució com a persona que fa Marta, des del principi en què només pensava en si mateixa, al final de l'obra, en què se sent malament per la traïció a Manelic, de la qual ha sigut còmplice majoritària, i decideix confessar-li-ho tot amb l'esperança que la perdone i puga finalment trobar un marit i una vida estable.

L'obra també remarca el que ve a ser la “xafarderia” de poble, que bé ve a ser interpretada per les dones, presents en quasi tota l'obra opinant sobre la vida dels altres, o com ve a ser costum, de l'amo.

M'ha agradat molt el llenguatge que s'utilitza en aquest llibre, ja que és interessant perquè utilitza paraules, realment poc freqüents ja hui en dia.

Per altra banda, no m'ha costat gens ni mica integrar-me dins de la història, ja que ja coneixia un poc el tema d'haver-lo estudiat en cursos anteriors de valencià.

Carlos Estalrich