RODOREDA,
Mercè: La plaça del diamant. Club
editor. Barcelona, 2000.
Aquest
llibre m’ha agradat molt perquè conta de manera molt clara la vida de Natàlia,
o Colometa com la crida Quimet. En Natàlia es pot veure reflectit el sofriment
i la forma de vida, pot ser que de les nostres àvies no, però de les seves
mares segur que sí.
Així
que, al principi veiem una noia innocent que es casa ben aviat i té dos fills, però
que poc a poc va madurant a causa de la guerra, ja que es queda vídua com
moltes dones d’aquella època, i té molts problemes per la seva ideologia. Per
tant, ha de fer tot el possible per a traure endavant els seus fills, ha de
lluitar molt i prendre moltes decisions, algunes d’elles molt difícils de
prendre. I finalment, quan ja té estabilitat econòmica, el record del que havia
sigut de jove la té atrapada en un sense viure, produint-li com un tipus de
bogeria, que la manté atrapada. Al cap de molt de temps aconsegueix
alliberar-se d’aquestos fantasmes i tornar a ser Natàlia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.