La frase o el vers

"Si enderroquéssim l'escola, quin bell centre d'interès"
Carles Salvador
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Héctor Muñiz. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Héctor Muñiz. Mostrar tots els missatges

dissabte, 15 de juny del 2013

Terra Baixa


GUIMERÀ, Àngel:Terra Baixa. Edicions 62 i “la Caixa”. Les millors obres de la literatura catalana.1993.

Terra Baixa és un llibre basat en el segle XIX en el que ens conta la victòria d'un amor real enfront a un amor imposat.
En aquesta història es fa una crítica als amos, ja que la protagonista, Marta, ha de treballar per al seu senyor, Sebastià, aguantant totes les seves crueltats.
A partir d'ací sorgeix un triangle amorós, típic de Guimerà, que t'enganxa gràcies a la inestabilitat de les relacions, no saps amb qui es quedarà fins ben avançada la novel·la.

El llibre és força entretingut, experimentes els canvis sentimentals dels personatges, passen de l'amor a l'odi molt ràpidament, inclús canvis de caràcter. Marta de vegades es comporta de manera dolça i bruscament passa a ser agressiva. Manelic, l'amant, també experimenta canvis de caràcter, ja que al principi de la història, aquest era el reflex de la innocència i arriba a ser totalment al contrari.

Podem conèixer tots els espais de l'obra a través de les acotacions de l'autor encara que quasi tota l'obra es basa en el molí, motiu pel qual em desagrada, ja que personalment m'agraden les històries amb diversos llocs, pense que practiques més la imaginació, la meravella de la lectura.


En general em pareix un llibre molt encertat amb el simbolisme dels personatges i els seus passats, però la lectura pot arribar a fer-se un poc pesada per a una persona que no practica el tipus de català que es fa servir en el llibre.

dilluns, 4 de març del 2013

TIRANT LO BLANC

MARTORELL, Joanot: Tirant lo Blanc. Bromera colecció. Els nostres autors. Alzira, 1994.

Tirant lo Blanc és protagonista de la novel·la, cavaller Bretó.
De manera valenta enfronta les aventures guerreres a Tunícia, Sicília i Rodes, salva l'Imperi Bicentí i es converteix en Cèsar de l'Imperi. Després d'aquesta història, mor d'una malaltia.
Aquesta obra, combina els ideals del món de la cavalleria amb el realisme.
El llibre és prou entretingut ja que està dividit en molts capítols de poc contingut i cadascun conta poc a poc i molt detalladament tota la història. És bastant interessant.
Els fets, en basar-se en la realitat, fan que s'allunye del tipus de llibres infantils en els que es veuen moltes coses irreals com dracs o encanteris on el protagonista sempre guanya i mai queda ferit.
Per una part, la novel·la de Tirant lo Blanc m'ha agradat, però per altra no. No m'ha agradat perquè en la lectura hi ha alguns capítols que hi ha escrits un poc pesats bastant difícils de llegir, generalment religiosos, encara que ja sabem com és d'important la religió a l'Edat Mitjana.
La novel·la m'ha resultat bastant interessant gràcies als seus personatges, als capítols on hi ha escenes d'humor, erotisme i sensualitat, que et deixen amb la intriga.
Hi ha novel·la de cavalleria, novel·la històrica, novel·la militar, novel·la de costums, novel·la eròtica, novel·la psicològica, etc.Tirant lo Blanc, relata tota mena d'aventures, descriu escenes amoroses i sensuals, totes les característiques del món de la cavalleria.

Aquesta novel·la és una de les novel·les més importants de la literatura catalana.
La novel·la de Tirant lo Blanc m'ha semblat agradable a l'hora de llegir-la generalment. No es una narració complicada d'entendre i els fets són interessants.

El fet que apareguen personatges nous amb intencions curioses fan que no es faça una lectura pesada.
El final de la novel·la es bastant trist ja que al llarg de la novel·la s'agafa estimació per algun dels personatges que apareixen constantment en la novel·la.



HÉCTOR MUÑIZ PONS