CONQUESTA DE VALÈNCIA

JAUME I: Conquesta de València (del <<Llibre dels fets>>). Edicions 3 i 4. Llibres Clau. Juny de 1993.

Aquest llibre és una autobiografia narrada en primera persona pel rei Jaume I, el qual té com a objectiu descriure la Conquesta de València. Aquesta la va viure el mateix autor, la qual cosa ens permet conèixer de primera mà la peripècia política i militar que va ser la conquesta i la conformació del regne de València, del nostre país, amb una precisió en els detalls, amb un joc d'interessos i d'intencions, amb una intensitat emotiva i amb una gran autenticitat.

Els fets que van transcorrent ens descriuen, al mateix temps, moltes ciutats conegudes( Lleida, la ribera del Xúquer, Borriana, Silla, etc. ), les quals estaven habitades pels moros, i la ciutat més important, València, tenia com a rei a Zaiyan. Aquest estava sempre molt pendent dels moviments del rei en Jaume, per a protegir les seues terres.

Aquesta lectura m'ha paregut molt correcta i precisa, ja que explica amb detalls tots els recorreguts, les personalitats dels personatges, les formes d'actuar de cadascun,... I el que més m' ha commogut d'aquest relat és que he pogut fer-me una idea de com fou Jaume I com a persona. També vull afegir que la forma com s'ha explicat aquesta història m'ha facilitat molt la seua comprensió, ja que provoca una certa atenció en tot moment, perquè té una manera molt divertida d'explicar els esdeveniments.

M'agradaria explicar alguns detalls sobre l'autor, que és el personatge principal. Aquest era molt astut perquè li venien a la ment moltes estratègies, les quals li van servir de molta ajuda en la conquesta. Un exemple que em va impressionar molt fou aquest:

                En Jaume va dir que agafaren tots els llençols d'aquells que portaven els cavalls i feren senyeres, i amb les llances, els escuts i els capells de ferro, anaren de costat entre els cavalls i el castell, i en anar tan prop dels cavalls, els moros pensarien que hi havia més cavallers dels que hi eren, i per tant, els moros, quan ho veurien, no gosarien acostar-s’hi.

Un altre detall que voldria remarcar és que sempre volia fer bé i honor amb els seus cavallers, encara que alguns dels seus homes sols li donaven suport per a després fer-se amb alguns castells, però ell era molt sagaç i sabia com controlar la situació.

També voldria fer notar que en Jaume preferia esperar que els moros es rendiren abans d'entaular batalla.

Per últim voldria opinar que el final és sorprenent perquè gaudeix d'una gran intensitat, ja que et fa reviure el fet més rellevant de la nostra història.

El rei En Jaume dirigí l'elaboració de la seua autobiografia entre els anys 1240 i 1270 aproximadament.

Celia Server Alemany