La frase o el vers

"Si enderroquéssim l'escola, quin bell centre d'interès"
Carles Salvador
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Sense la terra promesa. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Sense la terra promesa. Mostrar tots els missatges

dissabte, 15 de juny del 2013

Sense la terra promesa

VALOR, Enric. Sense la terra promesa. Tàndem. Obra literària completa I, Cicle de Cassana. València, 1991.

La primera impressió a què s’arriba en aquest llibre quan portes pocs capítols llegits, és que el senyor Valor ho descriu tot amb molts i fins detalls, des de l’aspecte més general del poble, com per exemple, els seus costums ( les processions, les festes, reunions, jocs de taula…) com l’aspecte íntim i personal dels personatges (els seus amors, vicis, aventures…).
Una tendència que voldria marcar és l’evolució que presenten tant el poble (la seua societat en general), com els personatges.
·Poble: Al principi de la novel·la, Valor descriu com era la vida quotidiana del poble i a mesura que continua la historia veus una clara evolució en la divisió del poble: conservadors, liberals i republicans; la confiança tornada en desconfiança i viceversa; les costums que deixaren de practicar-se… per això personalment quan vaig llegir la frase: “…he tornat a fer passejades amb alguns amics…” (de Joan Monlió) em sortí una profunda enyorança.
·Personatges: Entre altres, destaquen per la seua evolució:
-Joan Monlió: d’abans d’estar amb Maria a després, experimenta un canvi de sentiments que el marcà durant la resta de la novel·la.
-Roseta: La seua evolució es manifesta quan rebaixa el seu fanatisme teològic pels “Representants de Déu a la Terra” i vol unir-se als republicans (ací comença a parlar i fer amistat amb gent que abans no gosava ni mirar), també es manifesta quan pren foc a les dos cases.
-Albert Mauri: Evoluciona quan es fa republicà i quan comença a pensar igual que Garibaldi.
-Maria-Júlia: En aquesta veiem dos menes d’evolucions:
*la primera fou quan era jove i sa mare morí, es tornà com la mateixa Caterina Mauri i canvià la seua perspectiva del món.
*la segona és d'efímer termini però es manifesta, i és la regressió al caràcter que tenia quan era jove i sa mare encara vivia, es dona quan Vidal apareix i li fa tornar a sentir aquest sentiment d’igualtat social davant l’amor i el desig. Com he dit abans, aquesta evolució dura ben poc.
Bàsicament, el capítol més decisiu del llibre, on tot cobra un sentit, és el XXVI, on veritablement els prometen una terra lliure, feliç i justa, i acaben sense ella. La gent pobra i humil perd, la gent rica i adinerada guanya. Ací he trobat un gran exemple del fet que els qui tenen els diners (en aquest cas, els conservadors), sempre guanyaran. I els que no en tenen (republicans), al final han de sotmetre’s a la seua voluntat.
Amb tot, el senyor Valor presenta i descriu una quantitat magnífica de personatges, i amb tal habilitat i destresa que mai perds el rumb de la lectura, encara que et parle de la vida d’un personatge secundari, sempre tens present el camí que segueix el personatge principal.

Elena Sowa Espinós, 1er Batxillerat A

dimecres, 12 de juny del 2013

MÉS QUE UNA HERÈNCIA

VALOR I VIVES, Enric. Sense la terra promesa.
Tàndem Edicions. Cicle de Cassana. València, 1993.

 Ficció o realitat? Aquesta ha sigut la meua pregunta en acabar la novel·la escrita per Enric Valor. Potser ell ha deixat els Mauri sense la terra promesa, però ens ha deixat a nosaltres una herència molt valuosa. La seua obra és com una reproducció de la gravació del dia a dia de la gent, tant l'aristocràcia con la classe treballadora, que abans vivia en les “nostres terres”, produint-nos la sensació d'haver recuperat l'essència del que és un poble en tota la seua naturalesa. En la lectura t'adones que els fets passen com en la vida real, a diferència de moltes novel·les que actualment llegim, igual pots llegir un capítol on sols transcorren coses ordinàries -com en la vida real, ja que no passen coses noves tots els dies- , o llegir-ne d'un on ens transporten al passat i els lleven la pols a uns fets que només estan en les memòries de pocs.
L'altre tret que el fa pròxim a la realitat actual són els temes tractats: l'adulteri, la desigualtat entre rics i pobres, el desig universal de més poder adquisitiu, les confrontacions d'ideals diferents, etc. Sembla distant l'època en què està ubicada l'acció, no obstant això, moltes voltes he pensat que es narrava la situació en la qual estem nosaltres. Aquest es deu a l'astúcia de l'autor, que defineix un macrocosmos mitjançant un microcosmos amb ajuda dels distints personatges. A més a més ací l'heroi no està definit, jo personalment crec que l'heroi és Garibaldi -a pesar de la seua relació amb Maria- , pel seu caràcter fidel a la pàtria, els seus pensaments progressistes i el seu instint de la igualtat; persones com ell no abunden i menys quan li dóna poca importància als diners.

Finalment cal dir que tota lectura és un procés d'aprenentatge, i en aquest cas els lectors aprenem terminologies quasi perdudes de la nostra terra, hàbits que cada vegada es practiquen menys, la vida al camp d'aquells temps, costums que es degraden... Amb tot això he pogut contrastar que no perquè un llibre tinga més fulls vol dir que costarà més per llegir, ja que un bon text ens pot despertar la curiositat sobre el seu contingut; o que per ser escrit en temps anteriors els fets seran més avorrits, ja que moltes voltes la història ens pot desvetllar l'esdevenidor.