VALOR, Enric. Sense la terra
promesa. Tàndem. Obra literària completa I, Cicle de Cassana.
València, 1991.
La primera impressió a què s’arriba
en aquest llibre quan portes pocs capítols llegits, és que el
senyor Valor ho descriu tot amb molts i fins detalls, des de
l’aspecte més general del poble, com per exemple, els seus costums
( les processions, les festes, reunions, jocs de taula…) com
l’aspecte íntim i personal dels personatges (els seus amors,
vicis, aventures…).
Una tendència que voldria marcar és
l’evolució que presenten tant el poble (la seua societat en
general), com els personatges.
·Poble: Al principi de la novel·la,
Valor descriu com era la vida quotidiana del poble i a mesura que
continua la historia veus una clara evolució en la divisió del
poble: conservadors, liberals i republicans; la confiança tornada en
desconfiança i viceversa; les costums que deixaren de practicar-se…
per això personalment quan vaig llegir la frase: “…he tornat a
fer passejades amb alguns amics…” (de Joan Monlió) em sortí una
profunda enyorança.
·Personatges: Entre altres, destaquen
per la seua evolució:
-Joan Monlió: d’abans d’estar amb
Maria a després, experimenta un canvi de sentiments que el marcà
durant la resta de la novel·la.
-Roseta: La seua evolució es manifesta
quan rebaixa el seu fanatisme teològic pels “Representants de Déu
a la Terra” i vol unir-se als republicans (ací comença a parlar i
fer amistat amb gent que abans no gosava ni mirar), també es
manifesta quan pren foc a les dos cases.
-Albert Mauri: Evoluciona quan es fa
republicà i quan comença a pensar igual que Garibaldi.
-Maria-Júlia: En aquesta veiem dos
menes d’evolucions:
*la primera fou
quan era jove i sa mare morí, es tornà com la mateixa Caterina
Mauri i canvià la seua perspectiva del món.
*la segona és
d'efímer termini però
es manifesta, i és la regressió al caràcter que tenia quan era
jove i sa mare encara vivia, es dona quan Vidal apareix i li fa
tornar a sentir aquest sentiment d’igualtat social davant l’amor
i el desig. Com he dit abans, aquesta evolució dura ben poc.
Bàsicament, el capítol més decisiu
del llibre, on tot cobra un sentit, és el XXVI, on veritablement els
prometen una terra lliure, feliç i justa, i acaben sense ella. La
gent pobra i humil perd, la gent rica i adinerada guanya. Ací he
trobat un gran exemple del fet que els qui tenen els diners (en
aquest cas, els conservadors), sempre guanyaran. I els que no en
tenen (republicans), al final han de sotmetre’s a la seua voluntat.
Amb tot, el senyor Valor presenta i
descriu una quantitat magnífica de personatges, i amb tal habilitat
i destresa que mai perds el rumb de la lectura, encara que et parle
de la vida d’un personatge secundari, sempre tens present el camí
que segueix el personatge principal.
Elena Sowa Espinós, 1er Batxillerat A
