Cartes a una filla amb síndrome de Down

Espinàs, Josep Maria: El teu nom és Olga. Edicions La Campana. Barcelona, 1986.

Comentari

Aquest llibre està composat per diverses cartes que l’autor teòricament escriu a la seua filla, Olga. Dic teòricament ja que, aquestes no anaven dirigides a la filla sinó que serveixen per a donar a conèixer al públic com és o ha de ser la relació d’un pare amb una filla amb síndrome de Down. L’autor, al principi, veu dificultats en dur una vida normal, segons la societat, però finalment acaba adonant-se que la seua filla és igual persona que la resta, no per tindre un retard mental és menys humana o té menys sentiments. A més, el pare s’adona      que la filla desenvolupa altres capacitats que la resta no posseeix, com per exemple recordar els espais o les zones que potser només ha vist una vegada, com és el cas de Londres. Un altre cas, també molt curiós, és el fet que no puga memoritzar les cançons que escolta però sí que pot inventar-se la lletra i seguir una melodia perfectament, l’autor ens dóna l’exemple d’una cançó, de l’Estaca. També, ens explica quins trets ha heretat Olga d’ell, com el d’enfadar-se sense poder evitar-ho davant d’una falta de respecte quan s’és en públic o que cal tindre temps per treballar però també per fer el gandul. Després, Espinàs, ens conta com canvien els objectius en la vida d’una persona amb Síndrome de Down, ja que, en el cas d’Olga, no pensa en el que farà al cap d’un any o si vol tindre més riquesa, cases o empreses sinó en que ha de fer en un mateix instant o com pot fer felices a les persones q ue l’envolten. També, es preocupa al veure xiquets amb el mateix cas i que han pogut dur a terme mes estudis que Olga, per la qual cosa, ell es pregunta si haguera pogut fer alguna cosa més per la seua filla. Finalment, acaba explicant que no s’ha preocupat mai del que passarà i qui s’ocuparà d ’Olga després de la seua mort, però si ella morira abans que ell, ja que les persones que posseeixen aquest síndrome no tenen tanta esperança de vida, no s’imaginaria una vida sense ella.

El tema principal és la relació familiar entre una pare i la seua filla amb síndrome de Down. Realment, aquest llibre ha estat molt interessant, ja que et dona a veure una concepció del món completament diferent a la que t’imagines. Fa que Olga tinga una vida molt normal però això només es pot aconseguir si la consideres normal. Destacaria d’Olga que posseeix una gran positivitat en el seu caràcter: quan fa la primera comunió es posa contenta per poder caminar en compte de queixar-se del mal que li feia la cama o per no poder caminar correctament.

Josep Maria Espinàs i Massip (Barcelona, 7 de març de 1927) és un escriptor, periodista i editor català conegut del gran públic per les novel·les, per les cròniques de viatges i pels articles periodístics. Els articles d'Espinàs es caracteritzen per l'amenitat i la diversitat de temes tractats des de diversos tons, mostrant la faceta d'un home molt humà i terriblement cívic. Probablement, com ell diu, Olga ha intervingut en la seua personalitat i s’ha tornat més humà. En aquest llibre utilitza un llenguatge molt pròxim o familiar ja que les cartes són escrites per a la filla.

Luis Dalmau Mestre

1 BAT 

D'obrera a senyora a l'Alcoi de la Revolució del Petroli

SIMÓ, Isabel-Clara: Júlia. Edicions Bromera. Esguard. Alzira, 2004.

Aquest llibre ens parla de Júlia, una jove obrera, que passa de treballar durament a la fàbrica tèxtil dels Romeu a Alcoi a convertir-se en la propietària. Júlia és una obrera jove i bonica que li agrada anar molt ben vestida, la qual cosa és molt estranya ja que sembla quasi impossible que una persona que només té la preocupació de guanyar el seu míser salari i poder menjar, es preocupe tant per la vestimenta. També, moltes vegades li fa fàstic el contacte amb homes, probablement per la mancança de la figura paterna. Júlia està prou obsessionada amb la mort del seu pare i junt amb el seu promés, Rafelet, busca la causa de la seua mort, però després una vegada casada ja ho deixa de costat aparentment.

En un principi, Josep Romeu té molt de poder perquè obliga Júlia a casar-se amb ella, encara que ella tampoc posa massa impediments, però després es veu com la mare de Júlia s’imposa davant d’ell i aconsegueix que li done la seua pensió. Es podria dir que inicialment la qui porta tots els assumptes de la casa és Dolors, la sogra de Josep, però una vegada obliguen Júlia a operar-se per no tindre fills i donar l’herència als seus néts sembla que es deixa un poc imposar per Júlia, probablement perquè ja es trobava massa vella per dur-ho tot endavant. D’altra banda, també sembla estrany que Júlia accepte quedar-se estèril mentre que en aquella època la funció de la dona era tindre fills i cuidar-los, per molt diferent que fora i això ens demostra que només li interessa medrar. Probablement no es que tenia pensat ascendir socialment però com tampoc estava massa interessada en Rafelet doncs agafa aquesta oportunitat.

En el personatge de Josep, l’autora ens mostra una persona incapaç d’afrontar els problemes familiars i completament frustrat al considerar que no es mereix la dona que té. També caldria dir que no sé si és bastant justificable que Júlia maltracte Dolors, ja que ella només va dir a qui havia vist en la mort del Pelletes.

Aquest llibre també conté un apèndix fet per Àngel Beneito i Francesc Xavier Blay, on ens explica i ens ajuda a comprendre detalladament els fets i el context en que es produeix la revolució del Petroli.

Una obrera es converteix en senyora al casar-se amb el propietari d’una fàbrica tèxtil d’Alcoi. A més, comença amb la intriga de per què e l pare de Júlia fou dels pocs que va estar empresonat i després mort entre tots els que van actuar en la revolució del Petroli.

El contingut del llibre no ha esta difícil d’entendre però mai s’ha vist quin era l’objectiu final del relat, sinó que es podria dir que és una novel·la que simplement narra una història de la revolució del Petroli i ambienta molt bé la societat valenciana de l’època.

És clar que Júlia és el personatge més descomunal o diferent de la novel·la,  primerament per adaptar-se quasi amb normalitat a la vida de classe alta, després pel seu rebuig a les relacions amoroses amb homes excepte amb el qui es besà a Barcelona, però com ella diu, actua com si fóra un home perquè fins i tot ella acaba portant la fàbrica des de casa perquè els fills no en saben.

Realment és un llibre que aconsegueix endinsar-te en l’Alcoi de final de segle XIX amb l’argument que explica tots els fets que ocorregueren realment, com les organitzacions anarquistes, els federalistes,... L’argument, moltes vegades es poc informatiu ja que no es sap per què J úlia fa i accepta les coses.

Isabel Clara Simó i Monllor és una escriptora, periodista i política alcoiana. Joan Fuster va ser qui impulsà a l'autora a escriure este llibre, en llançar un desafiament als escriptors alcoians per a que tractaren la revolució del Petroli.

El narrador utilitza un llenguatge culte i els personatges utilitzen el llenguatge típic d’Alcoi, sobretot destaca l’ús dels diminutius.

Luis Dalmau Mestre

Assignatura: Valencià

1BAT  A