La frase o el vers

"Si enderroquéssim l'escola, quin bell centre d'interès"
Carles Salvador

dijous, 13 de juny del 2013

Imitant l'estil d'Opòton.

 Ja deguérem dur deu vegades quatre dies en este poble amb nom Pego, que és nom molt breu el de Pego, però amb ritus molt estranys, i no sé si m'explique amb estranys. Era el dia sis vegades quatre dies i escaig quan unes explosions em van despertar del meu somieig, que dic somieig perquè somniava en el fill que crec tenir i que s'explicarà més endavant si la memòria no m'és traïdora, com ara que he hagut de rellegir per seguir escrivint, car estic escrivint mentre ho conte. Doncs vaig anar a refugiar-me, però veient que no cessaven, les explosions, vaig baixar a veure què era. Tot el poble hi era, a la plaça, mirant eixes explosions sorpresos, estaven bojos; estava clar que era una manifestació de la ira dels déus, encara que raó es desconeixia, però més tard es va saber la raó. Per a explicar la raó hauria d'explicar fets de dies abans.

 Jo havia sortit a explorar els carrers, i en els carrers vaig veure estàtues gegants, estàtues com les nostres decorades amb pintura de color, i vaig suposar que eixos deurien ser llurs déus. Dos dies més vaig veure dones vestides de manera molt extravagant, amb vestimenta incòmoda i el monyo enrotllat pels dos costats en forma de serp. Vaig creure que eren sacrificis al déu Tonatiuh, i vaig pensar que teníem un déu en comú, que Tonatiuh es posaria molt content. Però el van decebre i d'allí que van haver-hi explosions, car a la nit el poble boig va cremar les estàtues divines.

  
El poble no mostrava senyal de tristesa i jo vaig preguntar a un que quin ritu era, i em va contestar tot alegre: "la cremà". Jo els comprenia, al poble i al déu, cremaven coses i d'allí "la cremà", i comprenia a Tonatiuh, que ja sabia les males intencions d'este poble ignorant. No culparia Tlahuizcalbantecuhtli, que és déu pacífic i pietós, si deixara de defensar la pau i castigara estos insensats.
 Al dia vinent vam abandonar Pego com més prompte vam poder, perquè no volíem sofrir la ira de Tonatiuh, que és manera de resumir el desenllaç d'esta història, car no tenen molta importància els fets que passaren i que els meus amics ja ho saben, tant que els ho vaig repetir, perquè com he dit abans sóc molt vell i la memòria no m'acompanya.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.