La frase o el vers

"Si enderroquéssim l'escola, quin bell centre d'interès"
Carles Salvador
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Ribera. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Ribera. Mostrar tots els missatges

dissabte, 8 de juny del 2013

RIBERA

LOZANO, Josep: Ribera. Edicions Bromera. L’eclèctica. Alzira, 1991.

Ribera resulta ser un enigma a resoldre sobre la mort de Miquel Bisquert Bataller, el qual trobaren mort en una sèquia d’Algemesí. Ramon Alós Palau, un pescador de marjal d’Aljanet, fou qui el trobà.
En la trama apareix el personatge clau, Ismael Colomer, un detectiu privat que perdurarà durant tot l’argument. L’objectiu d’aquest és informar-se de la vida del Miquel acudint als seus familiars i amics més pròxims. En aquesta crònica coneixerem el vertader Miquel, i amb ell, tots els personatges que ens ajudaran a descriure’l.
Voldria afegir que hi apareix de sobte Teresa Llorens per mitjà d’una carta, on deia que estava molt interessada a descobrir l’assassí de Miquel i que premiaria Ismael si ho descobria, però mai més va tornar a escriure-li. M’agradaria avançar que Teresa, en realitat, no existeix...sinó que és la màscara d´una altra persona.

Aquesta lectura, des de l’inici, m’ha cridat l’atenció, perquè des d’un principi ja té certa intriga i, per tant, m’ha atret. El seu vocabulari riberenc, per a mi, és molt particular, però fàcil d’entendre. Per tant, no m’ha afectat en la lectura, ja que també he de dir que els personatges que participaven es relacionaven amb el detectiu d’una manera col·loquial i senzilla, amb confiança. Aquest detall és un de tants que m’ha facilitat la lectura i m’ha fet més fàcil el considerar alguns detalls importants i decisius.

Amb això, voldria detallar que mentre transcorrien els fets, la vida de Miquel Bisquert anava descobrint-se, i voldria dir que aquests moments són essencials per a la investigació d’aquest llibre, ja que el fan exquisit per al meu gust, i li acaben de donar la gràcia final, permetent que la seua lectura sigui, a demés d’entretinguda, fluida.

Per concloure, pense que l’autor ha fet aquest relat com a excusa per a mostrar la parla riberenca i, per això, ha utilitzat els personatges secundaris com a locutors amb la finalitat de fer veure el vocabulari de la Ribera.

A més, m’agradaria reafirmar que aquest llibre és impressionant fins al final, i que m’ha provocat una certa addicció durant tota la trama, ja que et fa mantenir la intriga fins al final i, a més, els personatges que van apareixent expliquen fets divertits i molt interessants que fan molt atractiva la lectura.


Pel meu gust, aquest llibre té un contingut molt ric en detalls. També he de dir que el final no ha sigut com esperava, ja que Josep Lozano, l’autor, pel que a mi em respecta, ha escrit el desenvolupament de la història de manera tan impactant, que m’ha provocat una certa esperança que el final seria sorprenent, ja que intuïa un final fora del normal. Però no em penedisc haver-lo llegit.

Celia Server Alemany 1r BATX. A

diumenge, 27 de gener del 2013

"Ribera" de Josep Lozano


Bromera, Alzira
7ª edició       


El llibre "Ribera" de Lozano Josep no es una mala opció de lectura.


En ell s’explica la història de Miquel Bisquert, un xic d'Aljanet, que apareix mort a una sèquia. Tota la historia es recollida i esbrinada per un detectiu privat.

En la meua opinió el llibre està ben escrit i ple de frases fetes que rebel·len un gran domini de la llengua. No te cap complicació en quant a la lectura per que s’entén perfectament, si no per les explicacions que donen el personatges per el context. També es molt ràpid de llegir.

Però hi ha algunes coses que no m’ acaben de agradar, com son per exemple:

El detectiu privat que es el protagonista no es un personatge atraient, em pareix un xic lúgubre i cínic amb problemes amb l’autoritat que no fa les coses per gust sinó per necessitat. 

Tampoc m’agraden massa la resta de personatges, l’únic que és interesant i atractiu es Miquel Bisquert. En el que es centra tota la trama.
El llibre pareix com si sols intentara mostrar la riquesa del idioma(per el nombre de frases fetes i paraules poc usual que utilitza) y no contar una bona historia.

Una cosa que em desconcerta i no m’acaba de agradar es la facilitat en la que el detectiu aconsegueix la informació. No considere lògic i normal que de bones a primeres vaja un home al que ningú coneix a un poble o no ha estat mai i, en només preguntar tots li conten la seva vida i les seves experiències amb Miquel, confiant en la paraula d’un estrany de es detectiu.

Em pareix molt estrany l’ordre en què el autor fa ocórrer el text em sembla arbitrari.
El final em pareix una cosa exagerada, una broma de mal gust que converteix la resta del llibre en una pantomima mal muntada. És el que menys m’agrada del llibre.
En definitiva el llibre està bé i es fàcil de llegir però si busques una gran història este no es el teu llibre.


dimecres, 16 de gener del 2013

Ribera


LOZANO, Josep: Ribera. Edicions Bromera. L'eclèctica. Alzira. 1991
Comentari:
En aquest llibre, encara que és un llibre de misteri en què un detectiu privat, Ismael, contractat per Teresa Llorenç (un misteriós personatge que al final de l'obra apareix qui es), investiga la mort de Miquel Bisquert, un jove d'Aljanet que se li aparegué a un pescador en una sèquia mentre pescava anguiles, el que ens vol contar l'autor és la vida de Miquel des de diferents punts de vista i se centra cada vegada en una etapa de la seua vida. 

L'autor utilitza el detectiu perquè les persones més pròximes a Miquel conten el que han viscut junt a ell i el que més els ha impressionat de la seua vida, per a formar així un relat sobre la vida del mort, encara que d’aquests interrogatoris no trau res de profit  per a resoldre el cas.

Quan vaig triar el llibre no m'esperava aquest argument, m'esperava una novel·la amb un poc més d'acció. El que tampoc no m'esperava és la manera com finalment mor Miquel, és una mort un poc massa normal per al que és el llibre.
Cal destacar que Ismael finalment no resol completament el cas, sinó que la Malli, una amiga de València de Miquel, li conta com morí el seu amic i per què aparegué dins de la sèquia.

El llibre és interessant i entretingut, però per a mi ha costat una mica de seguir el fil de l’argument, perquè utilitza un vocabulari típic dels parlars de la zona de la Ribera, que no estic acostumat a llegir. Un exemple el trobem en les descripcions, tant com dels paisatges com els dels personatges, en què utilitza un fum d'adjectius que no coneixia  a més a més, en la primera part de la novel·la, sobretot, utilitza molts refranys i dites populars. 

També cal destacar que com que cada personatge té una edat diferent, també utilitza un llenguatge diferent.

Realment el argument de l'obra m’ha decebut un poc, però la seua lectura ha esta molt divertida.


Joan Sastre Bolta