La frase o el vers

"Si enderroquéssim l'escola, quin bell centre d'interès"
Carles Salvador
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Curial i Güelfa. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Curial i Güelfa. Mostrar tots els missatges

diumenge, 6 de gener del 2013

La vida de Curial.


Anònim: Curial i Güelfa. Edicions Bromera. Els nostres autors.


 Curial, fill d’una família pobra, després d’haver quedat sense pare i amb por de quedar pobre per sempre, va acudir al marqués perquè el  fera servent seu.

 Temps després de la seva gran entrada a la casa del marqués conegué Güelfa, la germana d’aquest, que se sentí atreta per Curial i manà que li donaren tot allò que necessités. Gràcies a les donacions d’aquesta, Curial anà adquirint l’aparença d’un cavaller.


 La història de Curial  començà quan la duquessa d’Àustria va ser acusada d'adulteri i Curial ajudant el suposat amant de la duquessa va anar a Àustria i lluità juntament amb l’amant contra els acusadors de la duquessa, a qui guanyaren i  Curial fou nomenat cavaller per l’emperador austríac, qui va fer moltes celebracions en el seu honor. Més tard anà al torneig de Melun i dirigint-se cap allí lluita contra molts cavallers, un d’ells Boca de Far. Ja a Melun es va unir al rei d’Aragó i lluitaren contra el duc d’Orleans i el comte d d e Poitiers,i molts altres s’uniren a la batalla, i finalment el torneig es suspengué. Curial fou convidat a anar a França on acudí a molts combats, disfressat perquè no el reconegueren, i els guanyà. Estant a França va ser convidat per Sanglier a una batalla a mort, on a aquest l’acompanyaria Guillalmes de Tor, i Curial tindria com a company un cavaller d’Aragó nomenat Aznar d’Artossillo, finalment el rei de França proclamà Curial i Aznar vencedors.


 Güelfa s’enfadà amb Curial i va manar al seu servent que no li enviés més diners a aquest. Curial, al veure que no rebia diners tornà a Montferrat per a veure què passava, cansat d’esperar resposta de Güelfa i de les gents de París va decidir vendre algunes joies i amb els diners obtinguts va partir cap al Sant Sepulcre amb vaixell. En el camí, parà en molts llocs i posteriorment a totes aquestes visites el seu vaixell naufragà i únicament ell i un dels altres passatgers quedaren amb vida i tots dos foren fets presos i venuts a un senyor. Sis anys després va ser condemnat a mort, però, lluitant amb dos lleons va arribar a salvar-se.


 Tornà a Montferrat i com al inici de la història anà creixent socialment. Va ser reptat per un cavaller Alemany a lluitar el qual va resultar mort en aquesta batalla.


 Més tard, ja a França, Curial va formar un exercit per a combatre contra els turcs que resultaren vençuts després d’aquesta trobada.


 Finalment, Curial , lluità en el torneig organitzat pel rei de França i allí mirant es trobaven Güelfa i el marqués de Montferrat. Després de les múltiples dificultats i separacions entre Curial i Güelfa acabaren casant-se a França i Curial va rebre el principat d’Orange per mans del rei de França.

divendres, 4 de gener del 2013

Curial i Güelfa


Anònim: Curial i Güelfa. Edicions Bromera. Els nostres autors. Alzira, 1993.

Si haguérem de donar a aquest llibre un ús didàctic o acadèmic, jo personalment el definiria com a una bona guia per a orientar-se pels costums que es donen als tornejos, o al tractament de les persones nobles a L’Edat Mitjana. Es donen també al llarg de l’argument, algun que altre símptoma d’amor cortés. I defineix molt bé el que havia de fer una dona per tal de tenir un cavaller lleial o aconseguir marit. També informa dels  costums que seguien els cavallers errants. 



Cal destacar que el protagonista d’aquesta història és el prototipus d’home en aquesta época:  bell, alt, amb habilitats superiors a les normals per combatre…  A més, és molt curiós com de ser un xiquet molt pobre, passa a avançar d’estatus social amb abrumadora velocitat.
En el llibre, aquest autor ha remarcat prou també les escenes de lluita, pràcticament el llibre n'és, i descriu prou els moviments que fan en cadasquna. 
Recomane aquest llibre a tot aquell que no tinga massa idea de la vida aristocràtica i amorosa de l’Edat Mitjana.


Elena Sowa