Valentina

SOLDEVILA, Carles: Valentina. Edicions 62. Les millors obres de la literatura catalana. Barcelona, 1982.

M’ha semblat una obra una mica curta, i m’ha costat un poc entrar bé en la história pel vocabulari que té, però el concepte principal m’ha agradat. Encara que m’ha semblat que la história es centrava més en les accions de Clotilde que en les de Valentina.

He pogut percebre, sobretot al final, un deix del famós “Carpe Diem” en el personatge d’Eusebi, en aquella frase que pensa a la página 130: “[…] Es veu ben bé que la nova generació no s’obstinarà a empresonar-se en una xarxa de prejudicis i de susceptibilitats. Será extreure de cada moment el seu plaer; improvisar en marxa.”

El personatge que més m’ha agradat ha sigut el de Valentina, en ella es pot observar una fidelitat espectacular cap a Joan Fontanals, a més d’una tossuderia que també és digna d’admiració… Hi caldria destacar també la gran paciència que degué tindre amb la situació de vore  sa mare casada i haver de suportar  un pare que odia, però el desenllaç que té l’obra és magistral: “[…] El meu pare era l’altre.”

En conclusió l’obra m’ha agradat, pensava que seria més pesada de llegir, però a la fi no ho ha sigut tant, no és una obra de la que puguis deduir-ne el final.

Elena Sowa

Valentina

SOLDEVILA,Carles: Valentina. Edicions 62 i ‘La Caixa’, Les millors obres de la literatura catalana.

Aquest llibre tracta sobre una noia de disset anys a qui sa mare ha estat enganyant sempre sobre l’autèntic pare, fins que sa mare li diu que son pare no és qui ella es pensa sinó Eusebi Baixeres, el seu amant des de fa anys. Valentina no l’accepta mai com a pare, perquè per a ella el seu pare es Joan Fontanals. En un viatge a l’embarcació del “Caesar”, Valentina mata Eusebi. M’ha impressionat molt com aquesta novel·la reflecteix que la gent no es fixa en les coses, és a dir, es creuen la realitat que els diuen, com per exemple en aquest llibre ningú mai es fixa en les aparences de Valentina i el Dr. Baixeres, i tots es creuen que és filla de Joan Fontanals encara que no tenen res a veure. El personatge que més m’ha impressionat és el de Valentina, com bé el seu nom diu es valenta, no entén per què sa mare i la germana no els fa llàstima tant com a ella la mort de Joan Fontanals, i quan sa mare, Clotilde, li diu que si pogués mataria Eusebi, aquesta no ho dubta i ho fa.

Valentina és l’obra més representativa de Carles Soldevila,  perquè ell  va intentar al llarg de la seva obra adoctrinar la societat burgesa catalana i aquesta novel·la reflecteix la burgesia catalana dels anys 30 amb claredat. 

 Els arguments de les seves obres acostumaven a tractar qüestions domèstiques i familiars, problemes conjugals, com ara separacions de parella, crisis matrimonials i triangles amorosos com bé és el llibre de Valentina.

Aquest llibre no és difícil de llegir, sols que has de prestar atenció amb el que llegies i no encantar-se ni un moment, ja que jo m’he despistat en algunes estones i he hagut de començar a llegir tot el capítol de nou. Però m’ha agradat molt la història d’aquesta novel·la.

Laura Folqués Carbonell.