Valentina

SOLDEVILA, Carles: Valentina. Edicions 62. Les millors obres de la literatura catalana. Barcelona, 1982.

M’ha semblat una obra una mica curta, i m’ha costat un poc entrar bé en la história pel vocabulari que té, però el concepte principal m’ha agradat. Encara que m’ha semblat que la história es centrava més en les accions de Clotilde que en les de Valentina.

He pogut percebre, sobretot al final, un deix del famós “Carpe Diem” en el personatge d’Eusebi, en aquella frase que pensa a la página 130: “[…] Es veu ben bé que la nova generació no s’obstinarà a empresonar-se en una xarxa de prejudicis i de susceptibilitats. Será extreure de cada moment el seu plaer; improvisar en marxa.”

El personatge que més m’ha agradat ha sigut el de Valentina, en ella es pot observar una fidelitat espectacular cap a Joan Fontanals, a més d’una tossuderia que també és digna d’admiració… Hi caldria destacar també la gran paciència que degué tindre amb la situació de vore  sa mare casada i haver de suportar  un pare que odia, però el desenllaç que té l’obra és magistral: “[…] El meu pare era l’altre.”

En conclusió l’obra m’ha agradat, pensava que seria més pesada de llegir, però a la fi no ho ha sigut tant, no és una obra de la que puguis deduir-ne el final.

Elena Sowa