Les veus de la família

MORA, Ignasi: Les veus de la família. Columna edicions, Col·lecció Jove. Barcelona 1992.
Aquest llibre m'ha agradat molt perquè ens mostra la crua situació de 2 membres d'una família de Gandia en la postguerra. Sobretot ens relata la situació d'exclusió d'un xiquet de tan sols 7 anys, que ha perdut la capacitat de parlar. El més cru potser si siiga que aquest xiquet sols troba protecció en la seua àvia i el seu padrí Baltasar.

La relació amb la seva iaia és molt maternal, ja que aquesta sí que es fa càrrec d'ell, li llig contes per la nit, el fa sentir estimat. Mentre que amb el seu padrí la relació és freda, quasi inexistent, ja que intenten no creuar-se amb molta freqüència. Fins que un xardorós dia d'estiu la seva iaia mor i es queda al càrrec del seu padrí.

Aleshores, poc a poc es va tramant una relació molt forta amb el seu padrí que, a conseqüència d’haver perdut tràgicament el seu germà bbbbbessó, sentia les veus dels seus familiars difunts. Aquests li donen consells, el fan redescobrir una nova Gandia i, de vegades, es mostren molt cínics amb el que fa la resta de la família ja que el pare del xiquet és botiguer i, passa de tenir un molt bon negoci, a haver de tancar-lo perquè amb l'aparició dels supermercats ja ningú va a comprar al seu establiment.

Aquesta situació provoca que el pare comence a recelar de la relació que tenien oncle i nebot. En eixe moment el pare s’adona quque el fill és capaç de parlar, ja que grava una conversa d'ells dos. Aleshores el pare envia el fill a treballar, li prohibeix parlar amb el seu padrí i la família s'instal·la al pis que compartien oncle i nebot, la qual cosa provoca el tràgic final del llibre.