Tenir més del que cal et fa ser menys del normal.

Josep Maria Espinàs. El teu nom és Olga. Edicions La campana. Barcelona, 1999.

Josep Maria Espinàs dedica aquest llibre a la seva filla Olga, la qual té síndrome de Down. En aquesta col·lecció de cartes, l’escriptor conta a la seva filla els pensaments i anècdotes  que ell mateix ha tingut i viscut durant la vida d’Olga. Josep Maria Espinàs va explicant les dificultats que ha patit la seua filla al llarg de la vida, el rebuig social d’algunes persones contra Olga i contra la seua malaltia,el caràcter d’Olga i les semblances amb el seu pare, i com ell (el pare) s’ha interessat en fer que la gent conega aquesta malaltia i que  en les properes generacions, els pares de nens amb síndrome de Down, no tinguen tantes dificultats per a fer qualsevol cosa.

Vaig elegir aquest llibre perquè conec gent amb aquesta discapacitat i m’intrigava conèixer un poc més sobre ella i els qui la pateixen i no m’ha resultat gens difícil endinsar-me en el llibre, ja que al ser breus relats t’incita a anar llegint-los tots ràpidament per a veure qué conta en cada un d’ells.

M’ha agradat molt llegir aquest llibre, perquè m’ha semblat que tot allò que conta, ho conta d’una forma molt sincera i expressiva, i que intenta fer veure a la societat com és la vida de les persones semblants a Olga, i les dificultats que tenen en el seu dia a dia. A nivell més personal m’ha resultat molt enriquidor, ja que per molt que coneguera persones que la pateixen, no arribava a conèixer com es sentien emocionalment, o la seua forma de percebre les coses.

ESPINÀS, Josep M.:El teu nom és Olga. La Campana. Barcelona,1986.

Un llibre impressionant, impactant, que et fa pensar i reflexionar, però no únicament sobre les persones amb aquesta síndrome, sinó de molts altres aspectes de la vida.

Jo sé que hi ha gent insensible, ignorant, xafardera i amb una inmensa càrrega de prejudicis. Gent que s’atreveix a insultar a aquest tipus de persones per ser com són, i als seus pares, com si ells tingueren la culpa de tenir un fill així. Aquest llibre té molts exemples de gent que insulta públicament en articles de periodic o pel carrer, i almenys per a mi, això té molta duressa.

Aquest llibre m’ha fet pensar sobre aquestes persones deficients i ara tinc una clara i diferent idea d’elles, ara les miraré amb altres ulls.

Recomane aquest llibre a qualsevol persona que, o li són indiferents les persones amb Síndrome de Down o no les suporta, perque el farà canviar de parer només llegint la primera pàgina.

És un llibre molt fàcil de llegir, un llibre que encara que té poques pàgines, està a vessar de continguts.

Elena Sowa.

EL TEU NOM ÉS OLGA

ESPINÀS, Josep M.: El teu nom és Olga. Edicions La campana. Barcelona, 1999.

J. M. E. dedica aquesta col·lecció de cartes a la seua filla malalta de síndrome de Down, i ho redacta mitjançant cartes dirigides a ella. Va explicant el procés de la vida de l’Olga, tenint en compte que la seua malaltia provocava rebuig social en eixa època, i per tant, les persones, en general, la rebutgen, a ella i a la malaltia. Tanmateix, ell, son pare, es veu afectat, en un principi, per la poca orientació, però aviat, observant la seua filla amb estima i comprensió, poc a poc, va entenent que ella, en si, és una persona més, amb sentiments i drets, però afectada per una malaltia que li provoca una manca de recursos mentals i racionals; una deficiència intel•lectual. Espinàs, com a personatge, m’ha causat una gran admiració perquè s’implica en buscar ajuda per a tindre coneixements i així poder ajudar la seua filla, i a més a tothom que pateix aquesta patologia.

M’ha sigut fàcil endinsar-me en aquest llibre, ja que hui en dia hi ha més coneixement d’aquesta malaltia i per tant ens és més fàcil posar-nos en la pell d’aquestes persones i saber que necessiten de la nostra comprensió i acceptació.

Ha sigut emocionant llegir aquest llibre perquè té una expressivitat especial i sincera, ja que intenta fer una crida de l’existència de persones com l’Olga, que poden tenir un entorn favorable, o no, depenent de si la família (de la persona afectada) comprén la situació i sap conviure amb ella de manera natural. Fins i tot m’ha paregut didàctic ja que pense que té com a finalitat fer-nos conéixer la malaltia i ajudar a  l’eliminació de prejudicis que es pot tindre cap a les persones que la pateixen.

Celia Server Alemany

 

 

Cartes a una filla amb síndrome de Down

Espinàs, Josep Maria: El teu nom és Olga. Edicions La Campana. Barcelona, 1986.

Comentari

Aquest llibre està composat per diverses cartes que l’autor teòricament escriu a la seua filla, Olga. Dic teòricament ja que, aquestes no anaven dirigides a la filla sinó que serveixen per a donar a conèixer al públic com és o ha de ser la relació d’un pare amb una filla amb síndrome de Down. L’autor, al principi, veu dificultats en dur una vida normal, segons la societat, però finalment acaba adonant-se que la seua filla és igual persona que la resta, no per tindre un retard mental és menys humana o té menys sentiments. A més, el pare s’adona      que la filla desenvolupa altres capacitats que la resta no posseeix, com per exemple recordar els espais o les zones que potser només ha vist una vegada, com és el cas de Londres. Un altre cas, també molt curiós, és el fet que no puga memoritzar les cançons que escolta però sí que pot inventar-se la lletra i seguir una melodia perfectament, l’autor ens dóna l’exemple d’una cançó, de l’Estaca. També, ens explica quins trets ha heretat Olga d’ell, com el d’enfadar-se sense poder evitar-ho davant d’una falta de respecte quan s’és en públic o que cal tindre temps per treballar però també per fer el gandul. Després, Espinàs, ens conta com canvien els objectius en la vida d’una persona amb Síndrome de Down, ja que, en el cas d’Olga, no pensa en el que farà al cap d’un any o si vol tindre més riquesa, cases o empreses sinó en que ha de fer en un mateix instant o com pot fer felices a les persones q ue l’envolten. També, es preocupa al veure xiquets amb el mateix cas i que han pogut dur a terme mes estudis que Olga, per la qual cosa, ell es pregunta si haguera pogut fer alguna cosa més per la seua filla. Finalment, acaba explicant que no s’ha preocupat mai del que passarà i qui s’ocuparà d ’Olga després de la seua mort, però si ella morira abans que ell, ja que les persones que posseeixen aquest síndrome no tenen tanta esperança de vida, no s’imaginaria una vida sense ella.

El tema principal és la relació familiar entre una pare i la seua filla amb síndrome de Down. Realment, aquest llibre ha estat molt interessant, ja que et dona a veure una concepció del món completament diferent a la que t’imagines. Fa que Olga tinga una vida molt normal però això només es pot aconseguir si la consideres normal. Destacaria d’Olga que posseeix una gran positivitat en el seu caràcter: quan fa la primera comunió es posa contenta per poder caminar en compte de queixar-se del mal que li feia la cama o per no poder caminar correctament.

Josep Maria Espinàs i Massip (Barcelona, 7 de març de 1927) és un escriptor, periodista i editor català conegut del gran públic per les novel·les, per les cròniques de viatges i pels articles periodístics. Els articles d'Espinàs es caracteritzen per l'amenitat i la diversitat de temes tractats des de diversos tons, mostrant la faceta d'un home molt humà i terriblement cívic. Probablement, com ell diu, Olga ha intervingut en la seua personalitat i s’ha tornat més humà. En aquest llibre utilitza un llenguatge molt pròxim o familiar ja que les cartes són escrites per a la filla.

Luis Dalmau Mestre

1 BAT 

EL TEU NOM ÉS OLGA

ESPINÀS Josep M. : El teu nom és Olga. Edicions La Campana. Barcelona, 2009.

Aquest llibre està compost per cartes que li escriu Josep M. Espinàs a la seua filla Olga, que té síndrome de Down . Tota l‘obra gira al voltant de la xiqueta però al mateix temps tracta tot tipus de temes, però sempre relacionats amb ella. Amb aquest llibre Espinàs ha pogut expressar tota mena de sentiments i oferir a tot el món una altra visió sobre la gent “subnormal”. Gràcies a Olga i el que diu son pare ens adonem que moltes vegades utilitzem termes inapropiats cap a la gent amb problemes o simplement els utilitzem com un insult, sense pensar que podem ferir a algú. També demostra que moltes vegades ens guiem per prejudicis que no ens deixen veure realment la realitat i el que ens envolta.

Olga és una xiqueta que, a pesar del seu problema de deficiència intel·lectual, és excepcional. És molt bona persona, sempre es preocupa pels altres, té un cor grandíssim i és molt volguda per tots. Què podem arreplegar de tot açò? Que no hem de jutjar les persones pel simple fet de tindre deficiències “ mentals” perquè, en molts casos, aquestes persones es preocupen pels altres més que les persones que estan “normals”.  En realitat, el que vol aconseguir l’escriptor és que la gent es conscienciï, que pensi abans de parlar, que òbriga els ulls i que pensi un poc amb els altres, a part d’escriure tots els sentiments cap a la seua filla.

Personalment, crec que és un llibre molt bonic perquè com és en part una història real, fa que t’identifiques més. El que vull dir, és que fa que reflexiones sobre coses que, en el meu cas, no havia pensat abans i que t’adonis que hi ha persones que realment sofreixen molt.

Anna Buis Orihuel