La frase o el vers

"Si enderroquéssim l'escola, quin bell centre d'interès"
Carles Salvador

dimarts, 11 de juny del 2013

Temps de batuda.

VALOR, Enric: Temps de batuda. Tàndem edicions. Obra literària completa d’Enric Valor. València, 1983.

El cicle de cassana és una trilogia. Els llibres que la formen són Sense la terra promesa (1980) Temps de batuda (1983) i Enllà de l’horitzó (1991).

Centraré el comentari en la segona novel·la. En el pròleg, titulat “el revés de la trama” Valor afirma que Temps de batuda és un autèntic exemple de “novel·la impura” on hi ha personatges i acció perfectament ficticis trets del no-res.

La família dels Genovard és una família del poble de cassana que queda desclassada pel repartiment de l’herència familiar. Per la mala situació econòmica se’n van a viure a Elda. Frederic va estudiar la carrera de Filosofia i Lletres. A Elda, Frederic, es posa a treballar a una fàbrica de calcer. Un dia la mare de Frederic, ell i la seva germana reben una carta on deia que la tia Adriana s’havia mort i que per això heretaven un mas situat a Cassana, l’Almussai. Se’n van a viure a Cassana pel Juliol de 1936, però volien tornar al pis de València pel Setembre.

La Casa Gran, l’Almussai, és el lloc per on passen tots (comunistes, socialistes…) i van deixant opinions. La informació sobre com està el país arriba molt indirectament: “Les ràdios de França diu que diuen que els carlins, allà pel nord, s’han apoderat de mitja Espanya”.

Temps de batuda és una novel·la molt autobiogràfica, la història ocorre juntament amb l’alçament militar franquista. En aquesta novel·la apareix molt la natura (les estacions, les temperatures, el dia i la nit…)
L’amor en aquesta novel·la també està present amb el desig sexual que sent Frederic cap a Irene, la filla dels propietaris del Mascabrer.

Pense que Temps de batuda és una novel·la costumista, perquè saps com vivien, vestien, caçaven els senyors; una novel·la psicològica, perquè veus com reflexionen els personatges, els que pensa cadascú i una novel·la històrica, perquè podem tindre com una imatge de com  van ser aquells anys al País Valencià.
Pel que fa al vocabulari, és un vocabulari molt complet. Hi ha paraules que no havia sentit mai i n’hi ha d’altres que sols havia sentit dir a persones grans, al poble.


Temps de batuda, ha sigut una de les novel·les que més m’ha agradat i la recomane a tothom perquè és la novel·la que millor retrata la revolució i la Guerra Civil al País Valencià.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.