En remuntem
ara ja fa casi tres vegades vint anys, en un moment de molt de fred, com si
estiguérem vivint en un altre país, comparat amb la calor que farà en aquests
dies estiuencs en el nostre poble. L'ambient en eixe moment, en un poble de tradició catòlica, era un tan estrany. Ens podríem localitzar molts
anys enrere, però amb una marcada
antiguitat, silenci, sense deixar elements del nostre temps, com un equip de
megafonia, que reprodueix cançons pròpies de l'edat mitjana.
Jo vull pensar amb els meus avantpassats,
caminant amb processó pels carrers de Pego, sense llum elèctrica, sense
carrers, sense quitrà, vestits amb robes diferents a les nostres. Com podem desprès de tants anys continuar amb les
mateixes tradicions? Com si no hagués passats el temps. Arriba l’hora principal
del dijous sant, les deu de la nit, i tot recobra una altra dimensió, imatges
religioses, tambors, cornetes... com una maror de gent eixint de tots els
carrers del poble amb una direcció la capella del Ecce-Homo.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.