La Plaça del Diamant

Rodoreda i Gorguí, Rodoreda: La plaça del diamant. Club dels novel·listes. L’Hospitalet del Llobregat, abril de 1983.

Comentari

Natàlia és una jove que s’ha quedat sense mare i son pare està casat amb una altra dona. El pare està sota les ordres de la madrastra de Natàlia, i probablement, per això no li fan cas a aquesta. Encara que Natàlia sembla una xica innocent, sempre compta amb el suport i els consells de la senyora Enriqueta. Natàlia es descriu com una persona que no sap dir que no i que accepta les coses tal i com vénen. Però, contràriament al que pensa, així com accepta anar amb En Quimet, i es coneixien des de feia ben poc, després és capaç d’anar i trencar la relació amb En Pere. Encara que no ho elegeix ella, ja que el que tenia interés era En Quimet, trenca la relació amb En Pere, probablement perquè tenia més respecte a En Quimet.

Una vegada comença la relació entre aquests, disminueix la capacitat d’actuar lliurement per part de Natàlia. Primerament, En Quimet, com que no vol que la criden Natàlia, li canvia el nom per Colometa. Només cal dir que aquest pensa que una dona deu de pensar igual que l’home i ha de servir-lo. També, sempre diu allò de “Pobra Maria”, per fer creure a Colometa que ha tingut una novia i donar-li gelosia a ella. A més, En Quimet és un malfeiner i això fa que Colometa encara haja de servir-lo més, i també fa altres coses com no deixar que treballe en la pastisseria on treballava o no poder seure en una cadira de la casa perquè és d’ell. Per últim, fa creure que té mal a la cama per què Natàlia estiga sempre pendent d’ell. Però tot açò no passa desapercebut per part de la senyora Enriqueta, la qual va contant-li que el seu home li menteix. Quan Colometa ja està farta de treballar a casa, servir en una altra casa, i de cuidar dels coloms,... esclata la guerra. En Quimet se’n va a la guerra, Colometa és despatxada de la seua feina perquè el seu home era un milicià i els coloms van anant-se’n ja que no els poden alimentar. La situació va agreujant-se fins al punt que es gasta les últimes monedes que li queden. Aleshores, decideix anar a comprar salfumant per matar els seus fills, Antoni i Rita, per després matar-se a ella mateixa, ja que trobava que no feia mal a ningú. Però Antoni, el venedor de la tenda, s’adonà per l’expressió de las seua cara que ho estava passant molt malament, aleshores decidí oferir-li un lloc de treball. Després, va arribar  la notícia de la mort d’En Quimet i d’En Cintet, i finalment la d’En Mateu. Ho va assumir amb tristesa però va haver d’eixir endavant pels seus fills. Finalment, és va casar amb N’Antoni, l’adroguer, ja que aquest volia formar una família però no podia perquè era impotent a causa de la guerra. L’Antoni, resulta ser un home comprensiu, agraït i feliç però Natàlia era molt seria i solia estar absorbida en els seus pensaments recordant amb nostàlgia els moments de la seua vida amb En Quimet, la qual cosa és molt estranya perquè ella vivia com una esclava. També tenia por d’eixir, probablement perquè pensava que si alguna vegada veia En Quimet i aquest descobria que estava casada, li pegaria una pallisa. Aquest fet no va ocórrer i va superar la seua por anant al parc. Finalment, la nit que la Rita es va casar va anar a caminar i va pegar un crit com a símbol d’alliberament de tota l’opressió que havia tingut a dins.

El tema principal del llibre es com va evolucionant Colometa, o l’evolució i els canvis dels seus pensaments. Tota la novel·la gira al voltant d’una dona que es passa la vida servint però, a la volta, és molt interessant.

És una historia que podria ser senzilla però esta plena de descripcions i simbolismes que fan veure tot el que la protagonista veu i sent. Es pot dir que es un llibre psicològic i que l’autora ens dóna a conéixer la part més profunda de Colometa.

M’ha impressionat com Colometa que sempre ha estat agraint a la senyora Enriqueta el fet d’haver-li ajudat durant la guerra i quan més ho necessitava, i després quan es casa amb l’Antoni tarda anys a agrair-li la vida que li ha donat plena de comoditats i permetent que els seus fill pogueren estudiar.

És un llibre molt interessant ja que ens explica detalladament com es sent Colometa en qualsevol moment, i a més, els personatges, els paisatges i qualsevol cosa estan tan descrits que és com si els veiés en un teatre o en el cinema.

Aquesta precisió i els sentiments que senten els personatges supose que alguns serien coneguts per l’autora ja que era a Barcelona i visqué la major part de la guerra civil, encara que no la postguerra.

Utilitza un llenguatge col·loquial en els pensaments de Natàlia però en la descripció el llenguatge és molt elaborat. L’obra, a més està plena de símbols, com els coloms, els canvis i l’evolució que experimenten aquests simbolitzen la vida de la protagonista.

Luis Dalmau Mestre