Comentari 'Bearn o La Sala De Les Nines', per Miguel Angel

  VILLALONGA I PONS, Llorenç: Bearn o La Sala De Les Nines. Edicions 62. Les millors obres de la literatura catalana. Barcelona. Setembre de 1980.

  Vaig triar aquest llibre perquè Tomàs ens el recomanà a classe i m’intrigà el seu final, al qual no he pogut arribar ja que se’m presentava com a un llibre amb una certa dificultat, la qual cosa he pogut confirmar jo mateix.

 Joan Mayol, capellà de Bearn envià una carta a Miquel Gilabert, secretari del senyor Cardenal Primat de les Espanyes el 1890. En aquesta carta Joan conta al seu amic tots els fets que s’han donat. Per començar ja introdueix al lector en un final incert, ja que parla de la mort incerta dels seus senyors donant indicis que no serà ‘una camí de roses per a ell’.

 Com vos deia, no ha sigut cosa fàcil la de llegir aquest llibre ja que s’utilitzà un mallorquí un tant desconegut per a nosaltres, a més de totes les dades que es donen dels senyors en aquesta primera part, sempre requerint un grau de concentració màxim. Que ho siga així no el fa menys interessant, ja què és un llibre que promet i més després de rebre les recomanacions irrebutjables de Tomàs, espere dur el vaixell a bon port i trobar aquella ‘terra promesa’ i poder desvetllar el final tan apoteòsic que es va intuint amb tots els indicis. Per aquesta mateixa raó no el recomanaria a ningú, si més no fins que l’acabe, perquè no em trepitgi el final.

Miguel Angel Bisbal

1r Batx - B

Primera carta al meu net meu Tabliclete

  Vell tant i fa un poc més divuit vegades vint anys, segons el calendari Xiuhpohualli perquè si fora segons el Tonalamatl canviaria i aleshores clar seria mai el mateix.

  On estava? Ah si! Després de tot aquest temps des que vaig eixir de Tenochtitlan, vaig arribar al port d’Aigua, com diuen ací ‘Pego’ però jo només aigua veig amb unes canyes molt paregudes a les nostres, però intueixo que el nom de ‘Pego’ és una contradicció del que diu, que te no la peguen, per això crec que deuen ser les canyes paregudes a les de Tenochtitlan, però si es no una contradicció? Embolic quin... Així que per si de cas li cridaré jo Aigua. I de nou em torne a perdre.

  A veure a veure... Ahir vaig arribar i tot va ser molt estrany res més baixar, tots amb roba... I a més a més s’han quedat mirant-me estranyats. Evidentment els vaig entendre no però se que era per la meua vestimenta meua. D’aquest desconcert després, vaig caminar sense saber on, fins que Antepa, el meu nebot meu, em reconegué. Ell va ser el que em va convèncer per a que vinguera a Aigua. Em portà a sa casa sa, era estranya, com quasi tot, tenia obertures en mig de les parets, més grans unes i altres més menudes, a més tenia un seient amb un forat amb aigua, tot sentit sense.

  Tot nou per a mi era, però el que més em va impressionar va ser a l’hora de fer la mitjamenjada, es seien al voltant tots d’una fusta llarga i en alt, i encara més, menjaven un arròs amb costelles del santíssim porc i una cosa negra que tenia sang també del santíssim porc amb ceba i tot era secret, amagat tot estava davall d’una espessa d’ou capa, feia por clavar aquell ferro amb forma redona a la punta.

  Tot molt estrany molt, i en aquesta carta tan sols et conte la meua arribada... Veure a veure com venen els dies següents.

  Al meu net Tabliclete, del teu avi Opòton.

Comentari 'Sospirs de Babel', per Miguel Angel

LLOPIS, Tomàs: Sospirs de Babel. La Sínia del Tall, Mallorca, 2006.

 El llibre  Sospirs de Babel és un llibre de poesia, que consta de 66 poemes de diferent llargària que es poden dividir en set parts principalment. Cadascuna d’aquestes parts tal vegada representen una porció de la naturalesa com el Temps, el Sospir o rugir d’una Ciutat (Babel, en aquest cas), l’Aigua, etc.

 Aquesta era la primera vegada que em llançava a llegir un llibre de poesia i ha segut una experiència grata que recomane a tothom donat què és una manera diferent de llegir però igual o més atrapadora fins i tot. D’aquesta manera es pot fer curt el llibre, ja que la poesia t’envolta d’una manera molt més pròxima.

 Només començar, el poeta, ens deixa amb aquestos versos:

            Passava i, distret,

            sense que me n’adonés,

            em tocà la galta.

            Punyetera. Per què

            no venies abans?

 Aquesta petita estrofa forma part de l’anvers, i pense que està en el lloc idoni per tal de començar ja què fa referència a la inspiració, que sense un bon grapat i bona cosa de ganes moltes coses no es podrien fer.

 Junt a aquest petit poema hi ha hagut dos més que m’han cridat l’atenció: Eau d’Evian.

            Com un missatger alat,

            com la paraula revelada,

            com l’essència de perfums remots,

            com el record que deixen els viatgers,        

            com el so del silenci quiet,

            com la fortuna que s’escapa de les mans,

            l’aigua.

            Ara,

            la natura reduïda,

            el geni tancat,

            i segellat

            en una ampolla.

 El poema tracta o es bassa en una marca comercial d’aigua francesa, anomenada Evian, i reflecteix les característiques tal i com són: un missatger alat, essència de perfums remots, etc.

 M’ha cridat l’atenció perquè mai esperava que un poema fera referència a una aigua en concret, sinó sempre com a aigua en concepte general.

 L’altre poema que m’ha interessat ha segut el de Josafat,El Campaner. Aquest és un poema que parla de la història de Josafat i he pensat d’anomenar-lo perquè ha segut una coincidència que nosaltres estiguérem llegint-lo a classe i justament apareguen en el llibre unes estrofes que fan referència al campaner i, a més a més, sé de segur que si no haguera llegit la seua història ara per ara encara no entendria aquest poema.

Miguel Angel Bisbal

1r Batx - B

Comentari 'La Mort de Guillem', per Miguel Angel

FUSTER, Jaume: La Mort de Guillem. Narratives 3 i 4, València, 1996.

 El llibre  La Mort de Guillem ha sigut un llibre que m’ha impactat molt en el sentit que mai havia escoltat la història, i ara l’he poguda llegir de manera molt detallada.

 La manera com està escrit el llibre, de segur, ha ajudat a més d’un, com a mi, a esclarir tots els fets amb els més mínims detalls inclosos, perquè la historia està contada i relatada des de tots els punts de vista possibles, des dels testimonis, els seus companys, els assassins, el judicial, etc.

Un dels personatges en què m’he fixat ha segut Pablo C. S., per la seua sang freda a l’hora de dur a terme la ‘furgada’ i de clavar la navalla a Guillem sense pensar-s’ho dues vegades.

 Una de les curiositats que pense que té aquest llibre és el català central que utilitza, un dels exemples més clars és a l’hora d’anomenar les hores, un tant estranya per a nosaltres que parlem català occidental. Tres quarts de cinc, seria un dels exemples, que per a nosaltres son les 4:45 h.

 En definitiva ha sigut un llibre que m’ha agradat molt, per la seua trama i la delicadesa que utilitza l’autor a l’hora de contar els fets.

 És un llibre que recomanaria a tothom que li agraden les novel·les realistes.

No Tingues Por! - Obrint Pas

Miguel Angel Bisbal

1r Batx - B