La frase o el vers

"Si enderroquéssim l'escola, quin bell centre d'interès"
Carles Salvador

dissabte, 15 de juny del 2013

Opòton el Vell

Portàvem ja dos vegades tres dies seguint el camí que aquell mig home, dit així per no tenir cama dreta, ens digué que seguirem per parlar amb aquells deus que ens ajudarien a trobar al nostre, que no tornava. Segons aquell (el mig home), aqueixos deus per aquest temps es mostren al seu poble, dit Pego.
Mentre caminàvem per aquell camí voltat d'aigua i canyes, notàvem com si alguna cosa es menjara la nostra pell nua. I caminàvem pegant-nos els uns als altres per a matar aquells animalets que ens seguien volant al voltant dels nostres cossos. Vaig pensar que per aquesta causa es dit aquest poble d'aqueixa manera.

En el punt en que acabava el dia i el camí trobarem Pego, això és, de nit, i quan entrarem no es va vore ningú, cosa estranya en un poble; però si es sentia soroll de trons.
Travessarem alguns carrers i el soroll de trons es feia més fort, fins que toparem amb tota la gent de la tribu Pego reunida en forma de passeig, manera de dir que estaven a les dues vores del carrer.
Ens vam quedar esperant al cantó del carrer, mig amagats, mentre seguíem escoltant el soroll de trons, però no vam tindre por, perquè ningú es mogué ni ningú digué res, vull dir que ningú bramava ni corria per por.Aleshores, per l'entrada del carrer, vam vorer aparéixer un grup d'homes molt estranyament vestits: estaven tapats completament per les seues robes, cara i tot. Vam pensar que estigueren mal-formats perquè el cap el tenien de punta, com un triangle, sé que és un poc difícil d'imaginar, no sé si m'explique bé però veritablement tenien una punta enorme eixint-los del cap, que estava tapat.
Desfilaven pel carrer, al compàs del soroll de trons. Ens vam quedar espantats, perquè mai havíem vist una mal-formació així i pareixia que en aquell poble hi era ben comú perquè n'eren al menys deu en aquell grup.
Darrere d'ells hi van aparéixer homes, esta vegada sense mal-formacions, que subjectaven una figura d'un home quasi nu clavat a una creu enorme. I era clavat a la creu mitjançant claus a les mans i als peus. Era clar que aquell home era ja a La Casa Sense Portes ni Finestres, manera de dir que era ben mort.
Ens vam apropar a una senyora per preguntar-li qui era eixe home de la creu, i quan ho vam fer es va quedar blanca d'espant, al vore que no contestava li ho vam tornar a preguntar i digué a la fi que era Déu. Aleshores mirarem la figura i comprenguérem que en aquell poble dit Pego, estaven celebrant la matança del seu Déu. I de seguida correguérem per eixir d'aquell poble d'assassins de deus, perquè nosaltres volíem ajuda de deus vius i no la volíem de morts, i tampoc volíem tenir res a vorer amb gent que matava deus.

Ja vaig pensar jo que no era bona idea entrar en un poble amb el nom de Pego, que em pareix que significa pegar i maltractar...

Elena Sowa Espinós

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.