La frase o el vers

"Si enderroquéssim l'escola, quin bell centre d'interès"
Carles Salvador

dilluns, 17 de juny del 2013

Carnestoltes per a Opòton.



Fa quatre vegades deu dies  que visitàrem, ço és forma de dir anàrem,  en un poble dit Pego, encara que allí no maltractaven ningú, no entenc per què Pego, això és d'un altre tros que ve més endavant i ja serà dit a la seua hora.


Estant allí de nit, que ells tenen la nit com nosaltres, obscura, anava passejant, allí es diu així a caminar, pels carrers i de sobte, ço és com dir ràpidament, vaig veure un elefant, no era com els d’ací, era molt estrany, igual d’alt que jo, i no anava a quatre potes com els nostres, anava a dos, molt estrany açò que dic, després, es com dir més tard, però no molt més, vaig veure un peix, de la mateixa mida que l’elefant, igual de gran vull dir amb aquestes paraules, i fora de l’aigua, molt estrany també, i molta més gent igual, molt estrany tot. Seguint vaig sentir com trons i no sabia el lloc per on eixien, vaig pensar si el poble es trencava, o venien estranys de fora, després, altra vegada és com dir més tard, dels elefants i els peixos igual de grans ja no sabia què esperar. Vaig veure unes caixes negres i que els trons, que ara ja no pareixien trons, pareixien com sorolls fets amb objectes  i gent cridant, però aquelles caixes negres, crec que eren negres perquè tot estava obscur i no es veia molta cosa, no eren tan grans com jo, així, una forma de concloure una idea, que no crec que hi hagués molta gent allí dins, no cabien, ès clar, però es sentien moltes persones, xics i xiques i trons, molts trons, molt estrany tot. Més estrany era que els peixos, els elefants i moltes més coses que hi havia, encara no sé bé què eren, hi havia pirates, d’eixos que van en vaixells, però allí de vaixells hi havia ben pocs, el que jo dic, molt estrany, tots botaven i movien els braços, aquells qui en tenien, perquè és clar que el peix no tenia, allò em va recordar un poc als nostres rituals, aquells que fem per  honrar el totpoderós, però ací no hi ha ni caixes negres, que no sé si eren negres, ni peixos ni elefants, molt estrany tot.


Al dia següent ja no quedaven ni peixos ni pirates ni elefants, i el més important, les caixes continuaven allí i eren negres, com jo deia. Ara hi havia persones, normals, dins del límit de la normalitat, límit es com dir el màxim d’una cosa. Vaig preguntar que si algú havia vist allò de la nit anterior, deien que sí, es deia: Carnestoltes. Molt estrany tot açò, no entenc com li posen nom a allò, seria normal allí? No ho entenc, per a mi tot allò era molt estrany.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.