En primer lloc, voldria anomenar que el tema principal d'aquesta novel·la és el cristianisme. Aquesta doctrina ha sigut el fil conductor de la sèrie d'esdeveniments que ocorren en el llibre de principi a fi. Lozano pretén mostrar-nos, i ho aconsegueix d'una molt bona manera, que aquesta religió era l'única forma d'entendre els fets que ocorrien en l'època, és a dir, la seua importància en aquella societat.
També m'agradaria destacar les descripcions de l'autor sobre la València barroca del segle disset. Josep [Lozano] presenta una ciutat plena d'esdeveniments com morts, assassinats, crematoris en públic de gent atea, d'una manera descriptiva i crua, és a dir, sense deixar-se ni un detall per descriure però mai perdent el sentiment que requereix la situació.
Una altra característica lèxica de l'autor d'aquesta obra és la possessió de frases fetes i refranys que sempre encaixen a la perfecció amb allò que la novel·la està narrant.
Per una altra part, m'ha paregut curiosa
la portada [situada a la dreta d'aquest paràgraf] ja que encara que no ho semble, té molt a veure amb la novel·la. La
dona amb la mà a l'orella com si no escoltés bé, representa la sordesa del
protagonista de la història, Bernat, al no sentir la campana del mut que
significava que prompte rebria càstig pels seus pecats.Quant al procés de lectura, personalment, m'ha costat molt endinsar-me en la història perquè l'obra és molt poc dinàmica i a més, les descripcions són llargues i pesades.
Encara que, i ja per concloure, el llibre és molt costós de llegir, a la fi de la novel·la ocorren diversos fets que sorprenen molt i et deixen amb un bon gust de boca.
Jordi García Jordán.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.